Dibuixant i gargotejant, igual que succeeix amb el joc, l’infant sent el plaer del moviment. Es tracta d’una activitat motora espontània que contribueix a la formació de la personalitat. Quan un nen o nena domina el moviment i controla el traçat gràfic, madura psicològica, motor, intel·lectual i afectivament.
L’art, la creativitat i la imaginació exerceixen un paper vital en l’educació dels petits. I el dibuix constitueix un procés complex, a través del qual els petits reuneixen diversos elements de la seva experiència per a formar un conjunt amb un nou significat. En aquest procés de seleccionar, interpretar i reformar aquests elements, el protagonista fa més que un dibuix, ens transmet una part de si mateix: com pensa, com sent i com es veu. Per això cal donar a l’infant l’oportunitat de crear constantment, per mitjà de la seva imaginació i a través del dibuix. Perquè quant majors siguin les oportunitats per a desenvolupar la sensibilitat i aguditzar tots els sentits, major serà l’oportunitat d’aprendre i millor la preparació per a la seva futura capacitat creadora.
En aquesta etapa primerenca, li agrada, especialment, experimentar amb diferents materials que poden ser motivadors a l’hora d’expressar o manifestar-se i que també ens poden indicar aspectes a tenir en compte a l’hora d’analitzar per què tria un material o un altre. També podem fixar-nos en l’orientació espacial dins del paper o suport utilitzat, la grandària dels traços, el simbolisme dels mateixos, la interpretació dels colors, etc. Seran indicadors que ens ajudaran a conèixer al nen i nena més enllà del dibuix.
En definitiva, el dibuix afavoreix l’escriptura, la lectura i la creativitat, mostrant les emocions i els sentiments més personals.
Mestra: Què estàs dibuixant, Enric? -pregunto mentre observo el seu dibuix, ple de detalls i amb molts colors.
Alumne: A tu, a mi, a la mama i al papa. Al costat de l’arbre de Nadal- falten pocs dies per marxar de vacances i acabar el primer trimestre.
Mestra: Mmmm… però aquí només veig tres figures: dos grans i una més petita- el meu dit fa el recorregut de les meves paraules.
Alumne: És la mama, el papa i jo- assenyalant també.
Mestra: I jo? No em veig!- el miro als ulls amb un somriure i els braços amb expressió de preguntar.
Alumne: Estàs a dins- observo allò que m’indica amb el ditet: un regal quadrat, gran, molt acolorit i amb un llaç verd, que està sota de l’arbre- . Tu ets el meu regal de Nadal!!!
Mestra: (…Em quedo sense paraules…Ens abracem… Jo amb els ulls plens de llàgrimes…).
