Els nens volen ser protagonistes de la seva pròpia vida, sentir-se capaços, útils i competents. I és que en la mesura que s’hi senten, la seva autoestima va augmentant.
Quan no fomentem la responsabilitat en els nostres fills i assumim nosaltres les tasques que haurien de fer ells, els hi estem dient de forma subliminar: “tu no pots”, “ja ho faig jo” o “no confio en tu”. Aquesta actitud de l’adult no els fa sentir bé. A més, els estem privant de la possibilitat d’exercitar la responsabilitat, que és una eina de la qual necessitaran disposar en el futur (pensem en l’etapa de l’adolescència, per exemple!).


Aquí us deixem un recull de tasques que els vostres fills, d’entre 3 i 6 anys, poden realitzar per anar treballant i enfortint la seva confiança i seguretat.
- Classificar i recollir les joguines
- Ajudar els pares a fer la compra
- Preparar-se la roba
- Vestir-se sols
- Rentar-se les dents
- Preparar la seva motxilla
- Fer el seu llit
- Portar la roba bruta al cistell
- Netejar-se les sabates
- Començar-se a dutxar solet/a
- Organitzar el seu armari
- Posar els plats al rentavaixella
També podem fer de model i referent i, els primers dies, fer les coses amb ells i, a poc a poc, fer un pas enrere, deixant-li tot el protagonisme.
Exemple: A l’hora de fer el llit, al principi, el fem nosaltres i anem explicant, pas a pas com es fa. Després, ho fem entre els dos i, finalment, deixem que ho faci sol sense ajuda. Ah! I molt important! Si no ha quedat com nosaltres pensem que ha d’estar no el toquem, perquè ho ha fet ell com millor ha pogut! D’aquesta manera valorem el seu esforç i reforcem la seva confiança. Segur que anirà progressant!

Assignem responsabilitats a casa, per a tots, grans i petits. No en calen gaires: posar l’aigua a la taula, donar menjar al peix, omplir la rentadora, anar a comprar el pa, desparar taula, preparar el berenar, regar les plantes…Es pot mostrar amb imatges, en una cartolina, i penjar-ho en un lloc visible per a tots (la nevera és un clàssic que funciona!). I que aquestes accions que li toca a cadascun es repeteixin en el temps fins que es converteixin en rutines. Si a final de setmana s’han complert, podem proposar un pla de família divertit, alguna sortida.
Fem-los valents i responsables, que intentin ells fer les coses, valorem-ho. Aniran superant-se cada dia i se sentiran grans. Això els hi encanta i els motiva molt, sobretot si significa fer “coses que només els grans poden fer o portar”.
Aquesta és una feina que, a la llarga, com a pares, ben segur que agrairem.