Deixar el xumet és un d’aquells petits grans passos que els infants fan mentre creixen. Sovint, és un moment que pot preocupar una mica les famílies: “Com ho farem perquè no ho passi malament?”, “I si no pot dormir?”, “I si ho troba a faltar?”. La bona notícia és que, amb paciència, tendresa i una mica de creativitat, es pot aconseguir sense traumes ni males experiències.
El primer que cal és triar un bon moment. Si l’infant està passant per algun canvi important com començar l’escola, l’arribada d’un germà o un trasllat, és millor esperar. Quan tot estigui més tranquil, podrem acompanyar el procés amb més serenor.
També és important explicar-los el perquè. Encara que siguin petits, entenen molt més del que sembla. Podem dir-los, amb paraules senzilles, que el xumet era per a quan eren més petits i que ara ja són grans i poden trobar altres maneres de calmar-se. Explicar-ho amb un conte, una història inventada o un joc pot ajudar molt.
Un altre recurs que funciona molt bé és fer-ne un petit ritual d’acomiadament. Hi ha famílies que deixen el xumet als Reis, al follet del xumet o el pengen a un arbre. Aquest tipus d’accions simbòliques ajuden l’infant a entendre que s’acaba una etapa i n’enceta una de nova.
Durant aquests dies, és normal que l’infant busqui més consol o demani més abraçades. És important oferir alternatives d’afecte i seguretat: una manteta, un peluix, o simplement més temps junts. L’amor i la presència són el millor substitut del xumet.
Si cal, es pot fer el canvi de manera progressiva, per exemple, deixant-lo només per dormir o per moments concrets, i anar reduint-ne l’ús fins que ja no calgui. I sobretot, felicitem cada pas que fa l’infant: cada nit sense xumet, cada dia que ho aconsegueix. El reconeixement i la confiança són un gran motor.
Amb paciència, calma i molt afecte, els infants acaben deixant el xumet sense problemes. El més important és acompanyar-los amb empatia i celebrar amb ells aquesta nova etapa de creixement i autonomia.
