Entre els 3 i els 5 anys, els infants viuen una etapa plena de descobriments. Volen fer les coses “solets”, prendre petites decisions i demostrar que ja són grans. És el moment en què apareix amb força la necessitat d’autonomia, un pas essencial per al seu desenvolupament personal, emocional i social. Com a famílies, sovint ens costa donar-los espai, però deixar-los provar, equivocar-se i tornar-ho a intentar és el millor regal que podem fer-los.
Ser autònom no vol dir fer-ho tot sol, sinó aprendre a fer-se responsable de petites accions quotidianes com vestir-se, rentar-se les mans, guardar la motxilla o ajudar a parar taula. Aquestes activitats, que poden semblar senzilles, reforcen la seva autoestima i la sensació de competència: “Jo puc fer-ho!”. Aquesta autonomia va acompanyada de la responsabilitat, és a dir, entendre que formar part d’una família o d’una classe implica col·laborar. A casa podem proposar-los tasques adaptades a la seva edat, com portar el plat a la cuina, recollir les joguines o preparar la roba del dia següent. L’important no és que ho facin perfectament, sinó valorar l’esforç i la iniciativa.
Quan un infant s’enfronta a un petit repte —una cremallera que no puja, una torre que cau o un amic que no vol compartir una joguina— està aprenent molt més del que sembla. En lloc de resoldre-ho immediatament per ell, podem acompanyar-lo amb preguntes com “Què podríem fer ara?”, “Vols tornar-ho a provar?” o “Com creus que ho podríem solucionar?”. Ajudar-los a pensar opcions i prendre decisions els dona eines per gestionar situacions futures i els ajuda a guanyar seguretat.
Per afavorir aquest procés, és important donar-los temps i respectar el seu ritme. Cal evitar avançar-nos-hi: si es frustren, animem-los a provar-ho de nou abans d’intervenir. Celebrem l’esforç i no només el resultat, perquè cada intent és una oportunitat d’aprenentatge. Recordem que els infants aprenen observant: si ens veuen afrontar reptes amb calma i confiança, faran el mateix. I sobretot, confiem en ells —quan perceben que creiem en les seves capacitats, se senten capaços i motivats.
Fomentar l’autonomia i la responsabilitat des de ben petits és ajudar-los a créixer com a persones segures, capaces i felices. Cada petit pas —cordar-se les sabates, recollir una joguina o buscar una solució— és un gran avanç en el seu camí cap a la independència. No cal que ho facin sols, sinó que ho intentin amb el nostre suport, paciència i confiança.
