Jocs de substitució: Pots demanar als nens que substitueixin un so en una paraula per veure com canvia el significat. Per exemple, pots dir “got” i demanar-los que substitueixin la primera lletra per “pot”.

Comptar síl·labes: Es pot demanar als nens que comptin el nombre de síl·labes en una paraula. Això els ajuda a entendre l’estructura de les paraules i a treballar la seva consciència fonològica.

Identificar sons inicials i finals: Pots demanar als nens que identifiquin quin so escolten al principi o al final d’una paraula. Per exemple, pots dir “tren” i preguntar-los quin so escolten al principi.

Jocs de memòria auditiva: Es poden fer jocs en què els nens hagin de recordar una sèrie de sons o paraules que escolten.

Jocs de sonoritat: Pots utilitzar instruments musicals o sons de l’entorn per a ajudar els nens a discriminar sons.

Cançons i rondalles: Cantar cançons i escoltar rondalles és una manera divertida d’exposar els nens a diferents sons i patrons fonològics del llenguatge.

Activitats manipulatives: Usar materials manipulatius com lletres magnètiques o fitxes de so per a ajudar els nens a explorar i manipular els sons en les paraules.

Jocs de classificació: Pots donar als nens un conjunt de paraules i demanar-los que les classifiquin segons els sons que senten en comú.

És important recordar que treballar la consciència fonològica en Educació Infantil ha de ser una activitat lúdica i divertida, integrada en les activitats diàries i adaptada al nivell de desenvolupament dels nens. Això ajudarà a consolidar aquesta habilitat de manera natural i efectiva.

Els infants de 6 a 9 mesos aprenen a rodolar, mantenir-se asseguts, gatejar, mantenir la mirada fixa en un objecte i agafar objectes amb les dues mans. Els elements de joc que podem oferir van dirigits a estimular els primers desplaçaments i la descoberta dels materials de l’entorn proper a través dels cinc sentits. Els materials de joc que us recomanem són:

• Pilotes amb forats
• Pilotes amb textures
• Maraques
• Sonalls
• Tub d’aigua petit
• Cistells amb materials naturals (paneres dels tresors)
• Contes d’imatges de tapa dura amb imatges reals
• Ampolles sensorials

Els infants de 9 a 12 mesos desenvolupen la capacitat de reptar, gatejar, pujar i baixar rampes i escales gatejant i es comencen a posar dret. També s’inicien en moviments més complexos com omplir i buidar recipients i picar objectes entre si, és a dir, comencen a descobrir la combinació d’objectes. Pel que fa a la comunicació, mostren interès per escoltar i observar contes i  la producció de sons amb instruments.  Els materials que proposem per estimular aquests aprenentatges són els següents:

• Pots amb objectes per posar i treure
• Rodones de fusta amb textures
• Contes de tapa dura amb imatges reals
• Contes cantats (la marca Kalandraka té una àmplia varietat)
• Xilòfons
• Pilotes
• Piràmides de fusta
• Estructures per pujar escales i baixar per la rampa
• Tambors
• Mocadors de colors
• Contes de Nadal
• Contes d’olors
• Capses de permanència d’objectes

Els infants de 12 a 18 mesos adquireixen fites més complexes com caminar, enfilar-se, apilar objectes, construir i desconstruir i combinar més de dos objectes. Amb relació a la comunicació, mostren interès per escoltar els contes narrats per l’adult i  per observar contes de forma autònoma.  El material de joc que es proposa és:

• Estructures per enfilar-se
• Cubs apel·lables
• Piràmides de fusta
• Contes de tapa dura amb petites històries
• Cubs de fusta per apilar
• Jocs de causa – efecte
• Instruments de percussió
• Capses de permanència d’objecte
• Pilotes grans
• Jocs de fusta de classificació
• Cons de joc heurístic
• Balancí de fusta
• Triangle d’aprenentatge PiKler

Els infants de 18 a 24 mesos consoliden la marxa i aprenen a córrer, saltar, fer grans construccions, manipular objectes petits amb els dits, endreçar i classificar objectes, fer els primers encaixos i iniciar-se en el joc simbòlic. Amb relació a la comunicació, mostren interès per escoltar els contes narrats per l’adult i  per veure contes de forma autònoma. El material de joc que es proposa és:

• Contes de tapa dura amb petites històries
• Balancí de fusta
• Triangle d’aprenentatge PiKler
• Nines
• Material per jugar a cuinetes i oficis diversos
• Encaix de tres peces
• Roques per apilar
• Bicicletes sense pedals

Els infants de 2 a 3 anys busquen reptes on combinar tot el que ha après en els primers anys de vida i fer recerca de reptes que impliquin conquerir alçada. D’altra banda, en aquesta edat, pren importància el joc d’imitació i reproducció de conductes quotidianes i fantàstiques. També, s’inicia un joc més curós on predomina la precisió. Pel que fa a la comunicació, mostren interès per escoltar els contes narrats per l’adult durant més temps i  per veure contes de forma autònoma o amb algun amic o amiga. El material que proposem per estimular aquests aprenentatges són les següents:

• Nins
• Arc iris de fusta
• Blocs de construcció de fusta
• Material per jugar a mini mons
• Material de construcció
• Imatges amb dibuixos associats a un objecte
• Jocs de reconeixement
• Memory (inici 2 peces iguals i anar pujant dificultat)
• Disfresses
• Encaix de diverses peces
• Pots de fusta de colors amb peces de colors per classificar
• Cotxes
• Trens
• Contes de tapa dura
• Cuinetes
• Material per imitar oficis
• Patinets
• Bicicletes sense pedals
• Instruments de percussió

Esperem que aquesta guia sigui d’ajuda en aquest pròxim Nadal.

La Sala de Jocs, on el joc simbòlic és el protagonista,  és l’espai estrella d’aquest joc que tant afavoreix el seu desenvolupament personal i social. És per això que el nostre Parvulari dona molta importància a les sessions que generem a la Sala de Jocs.         

Aquí veiem a cada infant en “estat pur”, es mostren tal qual són i sense sentir-se observats. El joc simbòlic, jugant a la cuineta, al mecànic, a l’hospital, al garatge… adoptant els rols que pertoquen, els permet viure altres mons, posar en marxa la seva creativitat i la seva imaginació. Això ens permet conèixer l’infant molt millor i observar com es relaciona i comunica amb tots els companys. El llenguatge i les relacions són els dos pilars a observar, treballar, potenciar i desenvolupar.

La personalitat de cada un d’ells i les seves emocions seran claus per potenciar aquesta socialització i llenguatge. En aquest espai volem que identifiquin les seves emocions. Si l’alumne pot posar paraula al que sent (enuig, alegria, tristesa, enveja…) i nosaltres li donem estratègies i eines, el mateix nen s’iniciarà en la gestió d’aquest sentiment. D’aquesta manera els ajudem a integrar les normes i pautes de comportament social. Tot plegat els ajuda a conèixer a si mateixos, a iniciar-se en l’autocontrol i a relacionar-se establin vincles afectius positius, fent valer als companys i fent-se valer davant d’ells, en un ambient de respecte, tolerància, cooperativitat, segur i de confiança.

Al mateix temps aprèn a organitzar-se, a planificar-se la feina, a saber què vol aprendre i com ho ha après. La cloenda final ens ajuda a reflexionar i valorar el com ho he fet, amb qui he treballat, m’ha agradat, o si ho sé fer o no.
Els racons estan seqüenciats respectant les edats, els continguts i els objectius curriculars

Són unes trobades on el nostre alumnat de Primària prepara una activitat robòtica per als seus companys de Nadís. Però, enguany, es podia celebrar la jornada? Grups bombolla, impossibilitat de compartir un espai (ni obert ni tancat), material,… Es va proposar aquest repte a l’alumnat de 6è i el van acceptar.

L’aventura començà amb una vídeo trucada de la fisioterapeuta de Nadís. Els va ensenyar l’aula multisensorial i va explicar que en aquest espai s’estimulen els sentits a través de llum, sons, olors, textures, sensacions… Per als seus companys amb paràlisi cerebral, la relaxació i l’estimulació ajuden a potenciar al màxim les seves capacitats. Van fer un munt de preguntes interessant-se per conèixer millor als companys i les seves (dis)capacitats. Van fer un treball de reflexió que van compartir entre tots.

El curs passat van treballar el sistema nerviós i van aprofitar tot el que havien après. Col·lectivament van fer una llista de coneixements previs i alguns sobre els quals caldria aprofundir. Per equips van començar a investigar. Cada equip es va ocupar d’un camp a treballar, que més tard s’explicava a la resta de companys de l’aula.

A mida que anaven escoltant els equips, junts, van crear un llistat dels punts més importants que caldria tenir en compte per fer un bon joc.

Un cop ja tenien tota la informació necessària per crear-lo, van fer una pluja d’idees. La més consensuada va ser crear un joc virtual que es pogués enviar. Un joc programat amb Scratch. El podrien dissenyar i enviar.

Es van comunicar per correu amb la directora d’ Educació Especial Nadís. Molt il·lusionats van explicar la seva idea i li van demanar si podien fer una vídeo trucada per TEAMS amb els companys. Va ser molt entranyable, d’una banda van poder solucionar els dubtes i de l’altre els donava l’oportunitat de conèixer-los millor.

Un cop finalitzada la trucada es van adonar que cada company de Nadís té unes necessitats molt diferents a la resta, volien fer un joc totalment adaptat i personalitzat a cada un d’ells.

Conèixer bé les necessitats de cadascú, les seves aficions, els seus gustos, les seves capacitats,… resulta una informació molt necessària. Els implica una gran planificació. Van elaborar una graella i les mestres de Nadís la van omplir. 

Es van posar a treballar i ho van fer de valent. Tenien una gran responsabilitat, ningú podia fallar, no podien deixar a cap company sense el seu joc.

Dins de TEAMS van trobar la carpeta d’aprenentatge amb tot el necessari per poder desenvolupar el seu repte: Fitxes dels companys, pictogrames, tutorial del joc d’Scratch, la rúbrica i l’espai de reflexió.

Agrupats en parelles i escollit un company de Nadís, es van posar a treballar. Els jocs havien de complir:

• Ha de captar l’atenció del company: Personatge que li agradi.
• No ha de ser massa difícil ni fàcil. Cal llegir amb atenció les orientacions del docent de Nadís SCS.
• Ha d’atendre a totes les seves capacitats. Totalment adaptat i personalitzat.
• Ha d’estimular sensorial i motriument al company.

El personatge o objecte que els hi agrada més és el protagonista del joc, apareix i desapareix. Cada cop que el localitzin han de prémer l’objecte amb el ratolí o amb visor ocular, en aquell moment el jugador suma un punt. Es treballa l’atenció, la coordinació, la psicomotricitat, l’estimulació sensorial,…

Per fer un bon disseny personalitzat cal tenir en compte: el nivell de visió i l’audició del company per aconseguir una bona adaptació a les seves necessitats i estimular-les. La mida del personatge i el contrast amb el fons s’han d’adaptar a les seves necessitats. Cal saber el camp de visió, no podran programar l’objecte en una zona de no visió. També és un bon moment per estimular la capacitat motriu per dirigir la vista a les zones de més dificultat.

El sons també són una font d’estímuls. Si té una bona capacitat auditiva cada cop que apareix el protagonista sona un to per captar l’atenció i també sentiran un so motivador quan aconsegueixen caçar-lo.

Ja tenien el joc. Però abans d’enviar-lo als alumnes de Nadís volien estar segur que complia els objectius i van decidir ensenyar-se els jocs i que els companys argumentessin millores. Un cop realitzades es van enviar a les mestres de Nadís perquè en fessin un feedback. Van implementar alguns retocs per aconseguir adaptar al màxim cada joc al seu usuari.

Aquí teniu un enllaç per poder observar algun d’aquests jocs

Van organitzar una vídeo trucada per TEAMS per veure com el seu company jugava al joc. Cada parella de dissenyadors van poder parlar amb l’alumne de  Nadís per saber si li havia agradat.

Aquests vídeos els han fet arribar les mestres de Nadís perquè poguessin comprovar quan els hi agraden. I el que és més important, realitzar aquest joc ajuda a estimular els sentits, els moviments i la coordinació. Cada alumne clica l’objecte segons les seves característiques, amb la mà, amb un ratolí adaptat o amb la mirada, gràcies a un adaptador que fa el seguiment ocular.

Se senten molt satisfets de la feina realitzada!

Les jornades ESTIMA neixen dins del projecte #RoboCor, la tecnologia al servei de l’aprenentatge i de la societat.

L’activitat forma part del Programa d’Innovació Pedagògica STEAMcat del departament de l’ensenyament.

Jugant amb els amics s’inicia a la relació entre iguals: les normes, els torns, el compartir, el saber esperar, l’autocontrol; en definitiva, actituds que enforteixen a cada un dels infants i els ajuda l’autoconeixement. També els permet tenir l’espai per poder donar resposta a petits reptes, a superar-se, a identificar emocions i potenciar la convivència.

Hi ha molts tipus de jocs, tots potencien el desenvolupament de l’infant i és important poder oferir-los amb varietat. Tenim els jocs d’exploració i experimentació on el material és un element important. El joc simbòlic on el nen imita i reprodueix situacions reals de la vida i que tant potencien el llenguatge entre altres aspectes. Amb els  jocs tradicionals donem a  conèixer la pròpia cultura d’una forma divertida i distesa.