Si bien es cierto que existe un proceso dialéctico entre la representación y las prácticas de aprendizaje teatral, hay que distinguir entre el teatro como espacio de creación artística y el teatro como espacio de descubrimiento y desarrollo personal, territorio de las técnicas propias de la pedagogía teatral en educación.

Estas técnicas son las que aplicamos en el taller de teatro. Y lo crean o no, el proceso de aprendizaje teatral, donde cada participante descubre un inmenso universo de posibilidades, también desprende magia. Baste pensar que el material de trabajo del que disponen son ellos mismos y que un único resultado correcto no existe o existen tantos resultados como participantes.

El taller de teatro se basa en un juego llamado dramatización.

La palabra drama etimológicamente significa acción, luego dramatización o juego dramático es el acto o el proceso para crear drama.

Como cualquier otro juego, este también dispone de su manual de instrucciones: es un juego creativo que precisa de acción y reflexión para pasar a la siguiente casilla.

Uno de los beneficios de participar del taller de teatro es que ofrece una formación integral para cualquier participante porque abarca áreas cognitivas, físicas y también emocionales.

El colegio apuesta por el proyecto teatral que se inicia en I4 y que se extiende hasta sexto de primaria.

Esto es sin duda una oportunidad para nuestros alumnos, porque pese a que es bien reconocido el valor pedagógico del teatro, generalmente y por desgracia, en nuestro país, el tiempo que se dedica a impartirlo en las etapas educativas, sigue siendo poco más que anecdótico.

Así que el proyecto teatral del Col·legi Sagrat Cor de Sarrià es excepcional.

Hay que entender que estamos ante un proceso lento, lento pero seguro: todos van a aprehender capacidades que van a asimilar como propias y que van a ser para siempre. Se precisa de esta continuidad temporal para poder desarrollarlo adecuada y gradualmente.

Por eso nos encanta introducir en el juego a los más pequeños del colegio y nos asombra gratamente su respuesta entusiasta.

Nuestras sesiones se organizan del siguiente modo:

Cuando nuestros pequeños entran en el aula, se descalzan, se quitan la bata y comenzamos a jugar a alguna actividad que implique concentración, expresión corporal o coordinación. Es la fase que llamamos de calentamiento y que nos garantiza la predisposición al juego.

Luego, se les propone una dramatización que deberán preparar en pequeños grupos. Aquí imaginan, acuerdan la escena a representar, tienen que escucharse y opinar. Potenciamos las habilidades sociales porque cada cuál llega con sus inquietudes que deben hacerse compatibles con las inquietudes del grupo.

Más tarde, la exponen y es comentada por el resto del grupo. Se estimula el aprendizaje del lenguaje, la autoestima, la escucha, la observación y la auto observación.

Para los más pequeños el impulso del desarrollo del lenguaje viene acompañado de dosis de seguridad en cada una de sus exposiciones.

Cada uno de ellos es imprescindible y tiene un lugar seguro de pertenencia en el grupo.

Y, a juzgar por la ilusión, el entusiasmo y la entrega con la que participan del juego, es de suponer que esta experiencia tiene un gran impacto emocional en nuestros pequeños de cuatro y cinco años.

En el futuro, cuando sean alumnos de cuarto curso de primaria, si las cosas no cambian, vivirán la emocionante experiencia de la representación ante el público, la magia del teatro a la que hace referencia el título de este artículo.

Mientras tanto, y durante todo este proceso de aprendizaje, su participación en cada una de las sesiones va a ser inevitable, van a tener que observar su entorno y auto observarse, se van a ir implicando y comprometiendo cada vez más con el grupo, aportarán su criterio y buscarán recursos creativos para su expresión.

Subyace en todo esto un súper objetivo: el de formar personas mejores, personas con voz, con criterio y creativas.

Els primers anys de vida són una etapa clau per adquirir habilitats emocionals i socials, que es fomenten millor mitjançant activitats interactives, com el joc actiu, el dibuix o les converses amb familiars i amics. Això no vol dir que les pantalles siguin dolentes en si mateixes, sinó que és necessari fer-ne un ús conscient i moderat.

Un altre aspecte a tenir en compte és com l’excés de pantalles pot generar dependència, reduir la capacitat d’atenció i, fins i tot, afectar la qualitat del son dels infants. Per aquest motiu, és important establir rutines que limitin l’ús de les pantalles, especialment a última hora del dia. Les pantalles poden ser un recurs educatiu útil i complementari, però mai han de substituir la interacció humana ni el joc actiu. Garantir un equilibri saludable d’espai i de temps és essencial per al benestar dels més petits i perquè puguin créixer en un entorn que potenciï totes les seves capacitats.

Compartim amb vosaltres algunes idees adaptades a la primera infància que podeu posar en pràctica a casa.

Jocs sensorials per a totes les edats

Els infants descobreixen el món a través dels sentits, les activitats sensorials són ideals per fomentar aquesta exploració:

• Ampolles sensorials: Ompliu ampolles amb aigua, purpurina, botons o petits objectes flotants. D’aquesta manera els més petits gaudiran observant com es mouen i brillen els materials.
• Caixes d’exploració: Utilitzeu arròs, pasta, pedretes o fins i tot gelatina perquè manipulin i experimentin. Podeu afegir-hi petites joguines per trobar.
• Textures variades: Exploreu amb objectes com paper bombolla, teles, esponges, fulles o sorra. Són perfectes per estimular el tacte.

Art i manualitats per fomentar la creativitat

El joc creatiu no només diverteix, sinó que ajuda a desenvolupar habilitats motrius i expressives com:

• Pintura lliure: Pinteu amb mans, esponges o pinzells sobre grans superfícies de paper. Per fer-ho més especial, utilitzeu pintura casolana (farina, aigua i colorant).
• Construccions amb materials reciclats: Rotllos de paper, caixes de cartró o taps es poden transformar en castells, robots o cotxes.
• Modelatge amb plastilina o fang: Fer figures senzilles, com animals o objectes, millora la concentració i la motricitat fina.

Jocs simbòlics: El poder de la imaginació

Els infants gaudeixen inventant històries i assumint rols, fet que potencia la seva creativitat i habilitats socials:

• Disfresses casolanes: Amb roba vella, mantes o complements senzills poden transformar-se en superherois, cuiners, exploradors…
• Històries i titelles: Creeu petites representacions teatrals amb titelles fetes de mitjons o paper.
• Cabanes màgiques: Utilitzeu mantes, coixins i cadires per construir un refugi on llegir contes o inventar aventures.

Jocs de moviment i aire lliure

El joc físic no només és saludable, sinó que també contribueix al desenvolupament motor i emocional:

• Circuits d’obstacles: Amb coixins, cordes o cadires, podeu crear rutes per saltar, reptar o grimpar.
• Jocs tradicionals: El fet de jugar al pica paret, al fet i amagar… Fomenta la creativitat, el treball en equip i l’activitat física.
• Exploració natural: Sortir al jardí o al parc per recollir pedres, fulles o observar insectes és una activitat plena de descobriments.          

Beneficis d’un món amb menys pantalles

Substituir les pantalles per activitats actives i creatives aporta beneficis innegables:

• Millora la capacitat d’atenció i concentració.
• Fomenta el pensament crític i la resolució de problemes.
• Enforteix els vincles familiars i les habilitats socials.
• Ajuda els infants a gaudir del moment present, explorant i descobrint al seu ritme.

Les pantalles poden tenir el seu lloc, però el joc creatiu i actiu és la clau per a un desenvolupament integral. Oferim als infants un espai per imaginar, experimentar i créixer.

“A mi m’agrada fer teatre perquè quan arribem a la classe ens traiem les sabates i la bata. A vegades, la mestra ens fa estirar a terra amb els ulls tancats i ens explica una història. Jo crec que m’he adormit alguna vegada quan ho fem, però no passa res. L’altre dia vam jugar que érem capses tancades que quan s’obrien, de dins, sortien moltes coses: cavalls, foc, pilotes o lleons. Després vam fer equips i vam canviar el final dels tres porquets. Vam fer que es feien amics amb el llop. Els nens i nenes ens van aplaudir molt i nosaltres vam saludar amb les mans agafades”

A l’escola fem i aprenem teatre. Intervenim en l’educació dels nostres alumnes fent ús de la pedagogia teatral.

S’ha de diferenciar molt bé entre el teatre entès com a espai de creació artística i les pràctiques teatrals en educació com espai de descobriment i de desenvolupament personal.
La nostra eina didàctica és la dramatització. El joc dramàtic és un joc que té el seu propi llenguatge i les seves pròpies regles. Si bé jugar és una activitat imprescindible pel desenvolupament de qualsevol persona, perquè jugant s’aprèn sobre el món, sobre un mateix, sobre l’altre i sobre la vida, jugar al joc dramàtic és una eina excel·lent per l’educació integral.

Participar del fet teatral implica acció, i per accionar, s’ha de recórrer a l’intel·lecte i a la imaginació, és a dir, a la creativitat. I la creativitat també s’aprèn. Cal, això sí, aportar els ingredients en un espai de lliure expressió, on els participants utilitzen el cos, la veu i la imaginació, però on també necessiten de l’autoobservació i de l’observació dels altres per arribar a acords que els permetin expressar les inquietuds pròpies i les del grup.
L’educació infantil és una etapa única, l’etapa de les primeres vegades, la dels descobriments. A i4 els iniciem en el joc dramàtic i els fascina. Cadascú d’ells, amb el seu grup, fa el seu procés: hi ha qui es mostra tímid i triga en la seva expressió oral, hi ha qui es mostra insegur i necessita temps per deixar el rol d’observador i llençar-se al joc, hi ha qui vol fer-ho tot…

I mentre ells juguen a reproduir situacions i expressar emocions, anem propiciant el clima per a una bona socialització, fomentant l’autonomia personal i l’autoestima.
A l’escola tenen l’oportunitat de gaudir d’aquest aprenentatge creatiu des dels quatre fins als dotze anys. A mesura que vagin creixent, el joc esdevindrà més complicat: compondran personatges en comptes d’imitar únicament, analitzaran i memoritzaran textos, afegiran intencions al text, dominaran el conflicte, tan necessari perquè hi hagi acció dramàtica…

I el joc serà el mateix però, de mica en mica, més interessant. Aquest és un procés d’aprenentatge lent però segur, que lluny de tenir com a objectiu la formació d’actors, aspira a fer millors persones.

Perquè una persona que se sent part d’una comunitat, que sap detectar i expressar les seves emocions i que llegeix què passa al seu voltant en una societat tan complicada i canviant com la nostra, és una persona necessària i, sens dubte, millor.

Com molts ja sabeu, aquesta manera d’apropar-se als aprenentatges consisteix en organitzar l’aula en diversos espais on els alumnes, distribuïts en petits grups, realitzen activitats simultànies de manera autònoma. És una manera de treballar més creativa i flexible, en la qual el paper del mestre és dinamitzar els aprenentatges i animar als alumnes a participar en tots els espais.

A Infantil, ens agrada molt aquesta manera de fer. Sempre diem que el més important no és el “què” si no el “com”, i els racons ens permeten centrar-nos, precisament, en aquest últim aspecte: en els procediments i en la pròpia metacognició (art “d’aprendre a aprendre”, única i de cada individu, d’altra banda!).

Aquesta metodologia ens permet donar resposta al principal objectiu pedagògic de la nostra escola: la personalització de l’aprenentatge, respectant ritmes, interessos i diferents intel·ligències, des del joc i la diversió.

L’alumne és el gran protagonista: participa activament en el seu aprenentatge, pot ser model i guia dels seus propis companys, es potencia el diàleg entre iguals, pren consciència de les seves possibilitats, accepta i aprèn dels seus errors, aconseguint seguretat i confiança. Al mateix temps, aprèn a organitzar-se, a planificar-se la feina, a saber què vol aprendre i com ho ha après.

Afortunadament, ja queda molt lluny aquella metodologia basada en la homogeneïtat del grup, considerat com un bloc, on el mestre era el transmissor de continguts i sabers, que no tots podíem assolir!

Els racons suposen tot el contrari! Ens obren tot un ventall de propostes que conviuen en un mateix espai: reptes matemàtics, joc simbòlic, propostes plàstiques creatives, jocs lingüístics, desafiaments espacials… On el més important és: l’autonomia per a desenvolupar l’ autoestima; les relacions socials on posar en pràctica habilitats; el desenvolupament de rols per a treballar la cohesió de grup i valors; la reflexió personal per iniciar-nos en el pensament crític… Competències que, probablement lectors, poseu en pràctica en les vostres feines i en el vostre dia a dia quotidià!

Albert Einstein deia que la ment és com un paracaigudes: “que només funciona si l’obrim”. I nosaltres afegim que n’hi ha molts tipus de paracaigudes i que l’art de la ciència pedagògica està en saber orientar als nostres alumnes per a que l’obrin i després el gestionin de la millor manera. La metodologia dels racons pot ser una bona manera de fer-ho!