La seguridad emocional: el primer paso para el bienestar

La seguridad emocional es la sensación de que nuestros hijos se sienten protegidos, comprendidos y aceptados tal como son. Es el ambiente donde los niños pueden expresarse libremente, explorar el mundo sin miedo y saber que siempre tendrán a sus padres para brindarles apoyo.

¿Cómo se construye esta seguridad emocional?

1. Un entorno predecible y estable: Los niños necesitan rutina y consistencia en su vida diaria. Esto no significa que no pueda haber cambios o momentos de sorpresa, pero los niños pequeños se benefician enormemente de saber qué esperar y cuándo sucederá. Las horas de comida, el horario de acostarse y los momentos de juego deben ser lo más constantes posible.
2. Relaciones afectivas seguras: Los niños aprenden a confiar y a sentirse seguros cuando ven que sus padres están ahí para ellos, no solo para cubrir sus necesidades físicas, sino también emocionales. Un abrazo, una sonrisa, una palabra de ánimo pueden hacer maravillas para fortalecer la confianza de un niño en su entorno.
3. Validación emocional: Escuchar y validar las emociones de los niños es una de las maneras más efectivas de reforzar su seguridad emocional. Es necesario que los niños sientan que sus sentimientos son importantes y merecen ser escuchados. Esto les ayuda a comprender sus propios estados emocionales y a aprender a regularlos con el tiempo.

La autoestima: el reflejo de su amor propio

La autoestima es la valoración que un niño tiene de sí mismo, y aunque esta no es algo que se construye de un día para otro, los padres juegan un papel fundamental en su desarrollo desde los primeros años. Un niño con una autoestima saludable es más probable que enfrente los desafíos con confianza, que sea más resiliente ante las adversidades y que se sienta capaz de alcanzar sus metas.

¿Qué podemos hacer para fomentar una autoestima positiva en nuestros hijos?

1. Fomentar la autonomía: Es importante permitir que nuestros hijos hagan ellos todo lo que sean capaces en su día a día (vestirse y desvestirse, ponerse el abrigo, hacerse responsables de sus cosas, recoger sus juguetes, …) y también que se enfrenten a retos y tomen pequeñas decisiones por sí mismos. Esto les da la oportunidad de experimentar su capacidad para resolver problemas y les ayuda a sentir que pueden lograr cosas por su cuenta.
2. Elogios sinceros y específicos: Los elogios generales como “¡Qué bien lo hiciste!” son importantes, pero los elogios específicos son mucho más poderosos. Decirles “Me gusta cómo has recogido todos los juguetes” o “Veo que te has esforzado mucho para resolver este problema, ¡qué bien!” refuerza su autoestima al mostrarles que sus esfuerzos son valorados y que su capacidad es reconocida.
3. Promover un ambiente sin comparaciones: Evitar las comparaciones con otros niños es esencial para que nuestros hijos puedan desarrollar una autoestima saludable. Cada niño es único y tiene sus propios talentos y su ritmo de desarrollo. Al enfocarnos en lo que ellos logran y en sus progresos, estamos ayudándoles a valorar sus logros personales sin la presión de compararse constantemente.
4. El valor del error: Enseñarles que equivocarse es parte del proceso de aprendizaje es fundamental. Cuando un niño se siente seguro para cometer errores sin temor a ser criticado o rechazado, aprenderá a no rendirse frente a la frustración y desarrollará una mayor resiliencia emocional.

Como padres, uno de los mayores regalos que podemos darles a nuestros hijos es el apoyo incondicional para que se sientan seguros, valorados y amados tal como son. Al hacerlo, no solo les estamos dando la confianza para crecer, sino que les estamos enseñando el valor de confiar en sí mismos y en sus propias capacidades, lo cual es la base de una vida emocionalmente sana y equilibrada.

L’art, la creativitat i la imaginació exerceixen un paper vital en l’educació dels petits. I el dibuix constitueix un procés complex, a través del qual els petits reuneixen diversos elements de la seva experiència per a formar un conjunt amb un nou significat. En aquest procés de seleccionar, interpretar i reformar aquests elements, el protagonista fa més que un dibuix, ens transmet una part de si mateix: com pensa, com sent i com es veu. Per això cal donar a l’infant l’oportunitat de crear constantment, per mitjà de la seva imaginació i a través del dibuix. Perquè quant majors siguin les oportunitats per a desenvolupar la sensibilitat i aguditzar tots els sentits, major serà l’oportunitat d’aprendre i millor la preparació per a la seva futura capacitat creadora.

En aquesta etapa primerenca, li agrada, especialment, experimentar amb diferents materials que poden ser motivadors a l’hora d’expressar o manifestar-se i que també ens poden  indicar aspectes a tenir en compte a l’hora d’analitzar  per què tria un material o un altre. També podem fixar-nos en l’orientació espacial dins del paper o suport utilitzat, la grandària dels traços, el simbolisme dels mateixos, la interpretació dels colors, etc. Seran indicadors que ens ajudaran a conèixer al nen i nena més enllà del dibuix.

En definitiva, el dibuix afavoreix l’escriptura, la lectura i la creativitat, mostrant les emocions i els sentiments més personals.

Mestra: Què estàs dibuixant, Enric? -pregunto mentre observo el seu dibuix, ple de detalls i amb molts colors.

Alumne: A tu, a mi, a la mama i al papa. Al costat de l’arbre de Nadal- falten pocs dies per marxar de vacances i acabar el primer trimestre.

Mestra: Mmmm… però aquí només veig tres figures: dos grans i una més petita- el meu dit fa el recorregut de les meves paraules.

Alumne: És la mama, el papa i jo-  assenyalant també.

Mestra: I jo? No em veig!- el miro als ulls amb un somriure i els braços amb expressió de preguntar.

Alumne: Estàs a dins- observo allò que m’indica amb el ditet: un regal quadrat, gran, molt acolorit i amb un llaç verd, que està sota de l’arbre- . Tu ets el meu regal de Nadal!!!

Mestra: (…Em quedo sense paraules…Ens abracem… Jo amb els ulls plens de llàgrimes…).

Entre l’any i mig i dos anys, és freqüent que els nens peguin o mosseguin a altres nens de la seva edat o inclús als seus pares.

Per què passa això?

Una de les causes d’aquesta reacció és que el seu nivell de llenguatge és insuficient per poder expressar com se senten, què necessiten o com gestionar diferents situacions.

Les emocions com l’enuig, la ràbia, la frustració, l’eufòria, moments d’estrès… poden ser expressades mossegant i pegant.

Hem d’actuar en el moment i amb calma. Els hem d’ajudar i explicar-los que hi ha altres formes d’expressar les seves emocions, posar paraules en allò que està passant i sentint.

Els nens en aquesta etapa no saben controlar els seus impulsos. Quan mosseguen o peguen, no són conscients que poden fer mal, simplement és un impuls del que estan sentint en aquell moment.

A la Llar ho treballem a través de contes, com, “El Monstre de colors”, “¿De qué color es un beso?, “El fil invisible” o “T’estimaré sempre petitó”, cançons i petites grans accions com una abraçada, un petó i una escolta activa: “Què necessites?, Et puc ajudar?”.

Aquestes reaccions formen part de la seva etapa evolutiva i madurativa. Des de la calma, la paciència i l’amor, els ajudem a créixer.

Ràpidament, vam organitzar l’assemblea amb la resta dels companys per a comunicar la gran notícia. I és que després de nou mesos esperant, la Laia havia nascut. Això significava que el Xavi, de quatre anys, es convertia en germà gran. Per fi podia dir que tenia una germaneta petita!

Després d’uns primers dies d’eufòria, el Xavi va començar a parlar com un bebè, a fer rebequeries abans de sortir de casa, plorar per qualsevol cosa, li costava participar en les dinàmiques de classe, s’enfadava sovint, fins i tot va començar a mossegar als companys…

Com tots teníem ganes de conèixer a aquell bebè li vam demanar que portés una foto. Apareixia la mare amb la petita als braços, vestida amb roba de color rosa. Algú va comentar que era molt mona, però la cara del “germà gran” no se semblava en res a la del dia de la notícia del naixement: el Xavi estava molt enfadat!, la cara vermella, el cap baix i els braços creuats.

Un company li va preguntar per què estava així, però el Xavi només emetia uns sorolls més propis d’un animal ferotge que d’un nen. Una companya va pensar que era bona idea apropar-li la caixa de les emocions per a que el Xavi l’obrís i es mirés en el mirall que hi havia en el fons. Quan ho va fer, jo li vaig preguntar: “què veus?” I ell, després d’uns segons on la seva expressió anava canviant d’enfadat a sorprès i, finalment, a trist, va respondre: “un germà gran trist”. I llavors es va fer la màgia col·lectiva: cada nen i nena deia la seva: “està trist perquè ha de compartir a la mama”, “està trist perquè té una germana”, “està trist perquè la mama no juga tant amb ell”, “està trist perquè tothom va a casa a portar-li regals a la Laia”, “perquè li diuen coses boniques a la bebè”…I de sobte, el Xavi va cridar: “estic trist perquè jo vull ser petit!!!”.

Després d’una estona abraçant-lo, en silenci i envoltats dels companys que, solidaris, escoltaven els plors en silenci, amb una empatia i enteniment únic, li vaig preguntar: “vols conèixer la paraula de l’emoció que sents?” Ell va afirmar amb el cap sense deixar-me anar. “Es tracta de la gelosia”, vaig dir-li. Es va fer un silenci. “Tu saps que aquesta emoció, com les altres que ja coneixes bé, venen i van, no es queden per sempre… Moltes vegades costa controlar-les, igual que el vent”.

Aleshores li vaig explicar que de vegades, quan neix un germanet, ve aquest sentiment. Que no és greu. Que molts nens i nenes el tenen.  Però que, a mida que passen els dies, va canviant. Aquesta conversa el va tranquil·litzar, però, com podeu imaginar, aquella mateixa tarda vaig demanar als pares una visita per a tractar el tema i treballar-ho conjuntament. Tota una sèrie de consells i accions es van posar en marxa, a casa i a l’escola.

• Potenciar molt el reforç positiu.
• Fer-lo partícip en tasques del nadó.
• Mantenir les rutines, a la mesura del possible.
• Trobar moments a soles amb el pare, amb la mare o amb tots dos sense el nadó.
• Quan vinguin familiars que tinguin en compte al germà gran i no només al petit.
• Fer-li veure les coses tan divertides que pot fer pel fet de ser el gran.
• Moltes mostres d’amor, carícies i petons.

Però, pares i mares, recordeu que no hi ha res millor que anticipar-se i preparar el terreny amb antelació! Si alguna mami està embarassada i teniu un fill que es convertirà aviat en el gran, comenceu a treballar aquest sentiment de “gelosia”, que de forma natural aflorarà. Ajudeu-los abans del naixement del nadó.

Hi ha contes que us poden ajudar molt. Els hi podeu anar llegint  a mesura que la panxa creix, verbalitzant el que passarà. I, sobretot, tingueu paciència, empatia i amor perquè és un procés que no és fàcil i que requereix temps, converses i molt, molt d’amor.

Aquí us en proposem alguns:

 M’encanta trobar-me amb nens i nenes d’altres cursos per parlar i expressar els nostres sentiments i emocions. Aprenem la importància de respectar a tots i a totes i comprovem que és molt enriquidor compartir activitats i jocs amb els alumnes de Nadís i d’Educació Infantil.

Aquest curs ja hem fet tres sessions, totes relacionades amb una festa tradicional.

A la primera, a través de la música, vam poder reconèixer la importància de l’empatia. Vam prendre consciència del valor del llenguatge de signes que utilitzen els alumnes de Nadís. Tots vam cantar la tornada de la cançó “Bonito” de Jarabe de Palo amb el llenguatge signat. Va ser molt divertit! 

La segona sessió ens va servir per celebrar el Nadal en família. Vam fer un viatge al nostre interior, vam descobrir tota la llum que podem donar als altres i vam fer uns fanalets molt bonics!!!

La tercera sessió va ser divertidíssima!!! Per celebrar Carnestoltes van aprendre a identificar les emocions i els estats d’ànim que ens desperten els personatges del Carnestoltes i La Vella Quaresma. Després ens hem trobat tots al pati i hem identificat aquestes emocions amb músiques diferents. Hem ballat i hem rigut molt!

Espero amb il·lusió la propera sessió i vull que sigui ben aviat! Ja us explicaré!

És un moment on les mestres acompanyem els infants, reforçant la seva autoestima, valorant els seus èxits i educant en la cultura de l’esforç per superar-se dia a dia.

D’aquesta manera ells van prenent consciència i van construint el seu pensament crític, milloren l’expressió oral i  van adquirint eines i recursos per treballar la gestió d’emocions.

Com ens agrada tant aquest moment, tenim un racó a la classe on els alumnes deixen reflectit en forma de dibuixos, fotografies, notes… totes aquestes notícies que tant els agrada explicar i que els motiva per seguir compartint, aprenent i creixent.

Abans de crear el Pot de la calma, hem reviscut moments on estem tranquils: quan els pares ens canten una cançó, el so de la pluja, el moment de la banyera, les històries dels avis…

Després, entre tots, hem elaborat el Pot de la calma de la classe, que ens ajudarà a estar tranquils. Com l’hem fet? Molt fàcil!! Hem utilitzat paper de seda verda, l’hem esquinçat i hem fet trossets molt petits, després hem afegit una mica de purpurina i per últim l’hem omplert d’aigua.

Haver elaborat el Pot ens ajudarà a reconèixer i a posar nom a les nostres emocions.

Un bon recurs per fer a casa!

En primer lloc, un recull de contes variats sobre animals que parlen sobre estimar-se a si mateix,  el treball en equip i característiques dels animals. Aquest llibres estan recomanats per infants de 2 a 6 anys, per el vocabulari emprat i les il·lustracions que contenen.

• El pollo pepe, Nick Denchfield.
• La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap, Werner Holzwarth, Wolf Erlbruch.
• L’Elmer, David Mckee.
• ¿A que sabe la luna? Michael Grejniec.

En segon lloc, contes populars en la cultura anglesa. Aquests contes estan recomanats per  explicar en anglès, tot i poder-los trobar en llengua catalana i castellana. Alguns d’ells estan en venta amb el CD de cançons o audiollibre i també amb activitats per treballar la comprensió del conte.

• Where the wild things are story an pictures by maurice sendak.
• The gruffalo by Julia Donaldson.
• We’re going a bear Hunt by Michael Rosen.

En tercer lloc, es recomanen llibres d’Anna Llenas  per treballar les emocions. El primer llibre es recomana explicar a partir dels 3 o 4 anys i els dos últims a partir dels 2 anys, ja que el primer té un vocabulari més complex.

• Laverinto de l’alma, Anna Llenas.
• Diario de emociones Anna Llenas.
• Monstre dels colors, Anna Llenas.

En quart lloc,  es presenten tres llibres que tracten el valor de l’amistat. Tots tres es caracteritzen per fantàstiques  il·lustracions i textos  que faciliten la comprensió d’un missatge  complex pels infants com l’empatia.

• La ovejita que vino a cenar, Steve Smallman.
• El león y el pajaro, Marianne Dubuc.
• Adiós Manoplas, Benjamin Chaud.

En cinquè lloc, es mostren tres llibres que parlen de l’amor i les seves característiques. Son contes que es recomanen per llegir abans de dormir, ja que promouen tranquil·litat i un sentiments reconfortant per els infants.

• Adivina cuanto te quiero, Sam Mcbratney.
• Te quiero (casi siempre).
• Anna Llenas abrazame, Simona Ciraolo.

En sisè lloc, es recomanen per explicar tradicions populars als infants els contes de la editorial la galera. Els textos estan fets amb molta cura per explicar tots els aspectes de les tradicions i com es viuen en família i comunitat.

• La castanyada, Ignasi-Xavier Adiego.
• Carnaval, Anna Canyelles. La nit de sant joan, Anna Canyelles.
• El caganer, Roser Calafell.
• El reis d’orient, Anna Canyelles.
• En setè lloc,  es proposen  tres llibres per donar a conèixer l’arribada d’un nadó a casa.  Laura y La tripita de mama, Liesbet Slegers.
• Mama tiene una casa en la barriga, Vanessa Cabban, Giles Andreae.
• Dins la nostra mama, Jo witek

D’altra banda, per els pares es presenten un seguit de contes que permeten comprendre des d’un altre punt de vista diversos aspectes de la vida familiar,  diverses formes d’educar sense la necessitat de cridar i el procés d’embaràs explicat des d’una mirada ben divertida.

• M’agrada la família que m’ha tocat, Carme Thio de Pol.
• Educar sense crides, Alba Castellví Miquel. Neuroeducación para padres, Nora Rodríguez.
• Hola, ja sóc aquí, Willy Breinholst.

Han expressat i reconegut les emocions de diferents maneres: amb el cos, amb la veu, amb la música, etc. Per arrodonir la sessió, han creat uns quadres que exposaran al Museu de les Emocions.