Aquestes visites, curosament planificades, formen part del procés formatiu dels estudiants del Cicle Formatiu de Grau Superior en Educació Infantil. Com a part del seu aprenentatge, dissenyen i posen en pràctica activitats adaptades a l’etapa 0-3, treballant en tot moment sota la supervisió de l’equip docent d’Infantil. Aquesta col·laboració no només enriqueix la seva formació, sinó que permet als nostres infants gaudir d’un seguit de propostes diferents i motivadores pensades especialment per a ells.

Les activitats que proposen els futurs tècnics en Educació Infantil són molt variades: des de contes sensorials i circuits de psicomotricitat fins a tallers d’art, experimentació o joc simbòlic. Cadascuna d’aquestes experiències està pensada amb una gran intenció educativa i amb un profund respecte pels ritmes i necessitats dels més petits.

Aquestes propostes no només suposen un estímul nou, sinó que també afavoreixen múltiples aspectes del desenvolupament infantil. La presència de noves figures adultes, que interactuen des de la proximitat i el joc, enriqueix l’entorn afectiu de l’aula i potencia l’obertura social dels infants. Aquestes activitats també fomenten la curiositat, l’exploració i el llenguatge dels més petits, ja que es construeixen sobre dinàmiques que conviden a observar, tocar, experimentar i comunicar-se. A més, el fet que els alumnes d’Infantil 0-3 participin en propostes diferents, reforça també la seva autonomia permetent-los prendre decisions, provar i descobrir al seu ritme.

Per als alumnes de Cicles Formatius, aquestes experiències van molt més enllà d’una pràctica puntual. Suposen una immersió real en l’entorn educatiu, on poden aplicar els coneixements adquirits a l’aula i enfrontar-se, per primera vegada, als reptes que implica el treball en la primera infància. A més, la interacció amb els infants i amb l’equip docent els ofereix la possibilitat d’observar, intervenir i reflexionar sobre la seva pròpia pràctica, afavorint una formació molt més significativa i conscient.

Durant aquestes sessions, els estudiants de Cicles Formatius desenvolupen competències clau com la planificació de propostes ajustades, la gestió del temps i dels espais, l’observació activa i la capacitat de resposta davant situacions imprevistes. També enforteixen habilitats personals imprescindibles en aquesta professió, com ara l’empatia, l’escolta, la paciència i la comunicació clara i afectiva. Tot plegat, contribueix a guanyar confiança en si mateixos, anar construint la seva identitat professional i reforçar la seva vocació amb una mirada més madura i compromesa.

Per tot això, aquestes col·laboracions entre etapes s’han consolidat com una experiència educativa especialment enriquidora, que transforma el dia a dia de les aules en una oportunitat d’aprenentatge compartit, on tothom creix, es nodreix i s’inspira mútuament.

3. Establiu una rutina: Crear una rutina diària pot ajudar el vostre fill a sentir-se més segur. Establiu horaris per aixecar-se, esmorzar i preparar-se per a l’escola.

4. Fomenteu l’autonomia: Animeu al vostre fill a fer petites tasques per si mateix, com vestir-se o preparar la motxilla (digueu-li que és molt gran i que va a l’escola de grans!). Això augmentarà la seva confiança i els prepararà per a l’autonomia que requereix l’escola.

5. Mantingueu una actitud positiva: Els nens són molt perceptius i poden captar les emocions dels adults. Mantingueu una actitud optimista i tranquil·la sobre l’escola. Si mostreu entusiasme,  ells també ho sentiran.
6. Parleu sobre les emocions: És normal que els nens experimentin una gamma d’emocions durant l’adaptació. Parleu amb ells sobre com se senten i valideu les seves emocions. Assegureu-los que és normal sentir-se nerviós o emocionat al principi.

7. Estigueu preparats per a les separacions: Les separacions poden ser difícils. Practiqueu dir adeu a casa, fent-ho de manera breu i positiva.

8. Confieu en els professionals de l’escola: Parlar amb les tutores i mantenir una comunicació fluida és clau, no us quedeu amb dubtes. Elles us orientaran.

De nou, la lectura i els contes ens poden ajudar en aquest procés.

Seieu amb ells i llegiu junts!

L’art, la creativitat i la imaginació exerceixen un paper vital en l’educació dels petits. I el dibuix constitueix un procés complex, a través del qual els petits reuneixen diversos elements de la seva experiència per a formar un conjunt amb un nou significat. En aquest procés de seleccionar, interpretar i reformar aquests elements, el protagonista fa més que un dibuix, ens transmet una part de si mateix: com pensa, com sent i com es veu. Per això cal donar a l’infant l’oportunitat de crear constantment, per mitjà de la seva imaginació i a través del dibuix. Perquè quant majors siguin les oportunitats per a desenvolupar la sensibilitat i aguditzar tots els sentits, major serà l’oportunitat d’aprendre i millor la preparació per a la seva futura capacitat creadora.

En aquesta etapa primerenca, li agrada, especialment, experimentar amb diferents materials que poden ser motivadors a l’hora d’expressar o manifestar-se i que també ens poden  indicar aspectes a tenir en compte a l’hora d’analitzar  per què tria un material o un altre. També podem fixar-nos en l’orientació espacial dins del paper o suport utilitzat, la grandària dels traços, el simbolisme dels mateixos, la interpretació dels colors, etc. Seran indicadors que ens ajudaran a conèixer al nen i nena més enllà del dibuix.

En definitiva, el dibuix afavoreix l’escriptura, la lectura i la creativitat, mostrant les emocions i els sentiments més personals.

Mestra: Què estàs dibuixant, Enric? -pregunto mentre observo el seu dibuix, ple de detalls i amb molts colors.

Alumne: A tu, a mi, a la mama i al papa. Al costat de l’arbre de Nadal- falten pocs dies per marxar de vacances i acabar el primer trimestre.

Mestra: Mmmm… però aquí només veig tres figures: dos grans i una més petita- el meu dit fa el recorregut de les meves paraules.

Alumne: És la mama, el papa i jo-  assenyalant també.

Mestra: I jo? No em veig!- el miro als ulls amb un somriure i els braços amb expressió de preguntar.

Alumne: Estàs a dins- observo allò que m’indica amb el ditet: un regal quadrat, gran, molt acolorit i amb un llaç verd, que està sota de l’arbre- . Tu ets el meu regal de Nadal!!!

Mestra: (…Em quedo sense paraules…Ens abracem… Jo amb els ulls plens de llàgrimes…).

Jocs de substitució: Pots demanar als nens que substitueixin un so en una paraula per veure com canvia el significat. Per exemple, pots dir “got” i demanar-los que substitueixin la primera lletra per “pot”.

Comptar síl·labes: Es pot demanar als nens que comptin el nombre de síl·labes en una paraula. Això els ajuda a entendre l’estructura de les paraules i a treballar la seva consciència fonològica.

Identificar sons inicials i finals: Pots demanar als nens que identifiquin quin so escolten al principi o al final d’una paraula. Per exemple, pots dir “tren” i preguntar-los quin so escolten al principi.

Jocs de memòria auditiva: Es poden fer jocs en què els nens hagin de recordar una sèrie de sons o paraules que escolten.

Jocs de sonoritat: Pots utilitzar instruments musicals o sons de l’entorn per a ajudar els nens a discriminar sons.

Cançons i rondalles: Cantar cançons i escoltar rondalles és una manera divertida d’exposar els nens a diferents sons i patrons fonològics del llenguatge.

Activitats manipulatives: Usar materials manipulatius com lletres magnètiques o fitxes de so per a ajudar els nens a explorar i manipular els sons en les paraules.

Jocs de classificació: Pots donar als nens un conjunt de paraules i demanar-los que les classifiquin segons els sons que senten en comú.

És important recordar que treballar la consciència fonològica en Educació Infantil ha de ser una activitat lúdica i divertida, integrada en les activitats diàries i adaptada al nivell de desenvolupament dels nens. Això ajudarà a consolidar aquesta habilitat de manera natural i efectiva.

“A mi m’agrada fer teatre perquè quan arribem a la classe ens traiem les sabates i la bata. A vegades, la mestra ens fa estirar a terra amb els ulls tancats i ens explica una història. Jo crec que m’he adormit alguna vegada quan ho fem, però no passa res. L’altre dia vam jugar que érem capses tancades que quan s’obrien, de dins, sortien moltes coses: cavalls, foc, pilotes o lleons. Després vam fer equips i vam canviar el final dels tres porquets. Vam fer que es feien amics amb el llop. Els nens i nenes ens van aplaudir molt i nosaltres vam saludar amb les mans agafades”

A l’escola fem i aprenem teatre. Intervenim en l’educació dels nostres alumnes fent ús de la pedagogia teatral.

S’ha de diferenciar molt bé entre el teatre entès com a espai de creació artística i les pràctiques teatrals en educació com espai de descobriment i de desenvolupament personal.
La nostra eina didàctica és la dramatització. El joc dramàtic és un joc que té el seu propi llenguatge i les seves pròpies regles. Si bé jugar és una activitat imprescindible pel desenvolupament de qualsevol persona, perquè jugant s’aprèn sobre el món, sobre un mateix, sobre l’altre i sobre la vida, jugar al joc dramàtic és una eina excel·lent per l’educació integral.

Participar del fet teatral implica acció, i per accionar, s’ha de recórrer a l’intel·lecte i a la imaginació, és a dir, a la creativitat. I la creativitat també s’aprèn. Cal, això sí, aportar els ingredients en un espai de lliure expressió, on els participants utilitzen el cos, la veu i la imaginació, però on també necessiten de l’autoobservació i de l’observació dels altres per arribar a acords que els permetin expressar les inquietuds pròpies i les del grup.
L’educació infantil és una etapa única, l’etapa de les primeres vegades, la dels descobriments. A i4 els iniciem en el joc dramàtic i els fascina. Cadascú d’ells, amb el seu grup, fa el seu procés: hi ha qui es mostra tímid i triga en la seva expressió oral, hi ha qui es mostra insegur i necessita temps per deixar el rol d’observador i llençar-se al joc, hi ha qui vol fer-ho tot…

I mentre ells juguen a reproduir situacions i expressar emocions, anem propiciant el clima per a una bona socialització, fomentant l’autonomia personal i l’autoestima.
A l’escola tenen l’oportunitat de gaudir d’aquest aprenentatge creatiu des dels quatre fins als dotze anys. A mesura que vagin creixent, el joc esdevindrà més complicat: compondran personatges en comptes d’imitar únicament, analitzaran i memoritzaran textos, afegiran intencions al text, dominaran el conflicte, tan necessari perquè hi hagi acció dramàtica…

I el joc serà el mateix però, de mica en mica, més interessant. Aquest és un procés d’aprenentatge lent però segur, que lluny de tenir com a objectiu la formació d’actors, aspira a fer millors persones.

Perquè una persona que se sent part d’una comunitat, que sap detectar i expressar les seves emocions i que llegeix què passa al seu voltant en una societat tan complicada i canviant com la nostra, és una persona necessària i, sens dubte, millor.

Ràpidament, vam organitzar l’assemblea amb la resta dels companys per a comunicar la gran notícia. I és que després de nou mesos esperant, la Laia havia nascut. Això significava que el Xavi, de quatre anys, es convertia en germà gran. Per fi podia dir que tenia una germaneta petita!

Després d’uns primers dies d’eufòria, el Xavi va començar a parlar com un bebè, a fer rebequeries abans de sortir de casa, plorar per qualsevol cosa, li costava participar en les dinàmiques de classe, s’enfadava sovint, fins i tot va començar a mossegar als companys…

Com tots teníem ganes de conèixer a aquell bebè li vam demanar que portés una foto. Apareixia la mare amb la petita als braços, vestida amb roba de color rosa. Algú va comentar que era molt mona, però la cara del “germà gran” no se semblava en res a la del dia de la notícia del naixement: el Xavi estava molt enfadat!, la cara vermella, el cap baix i els braços creuats.

Un company li va preguntar per què estava així, però el Xavi només emetia uns sorolls més propis d’un animal ferotge que d’un nen. Una companya va pensar que era bona idea apropar-li la caixa de les emocions per a que el Xavi l’obrís i es mirés en el mirall que hi havia en el fons. Quan ho va fer, jo li vaig preguntar: “què veus?” I ell, després d’uns segons on la seva expressió anava canviant d’enfadat a sorprès i, finalment, a trist, va respondre: “un germà gran trist”. I llavors es va fer la màgia col·lectiva: cada nen i nena deia la seva: “està trist perquè ha de compartir a la mama”, “està trist perquè té una germana”, “està trist perquè la mama no juga tant amb ell”, “està trist perquè tothom va a casa a portar-li regals a la Laia”, “perquè li diuen coses boniques a la bebè”…I de sobte, el Xavi va cridar: “estic trist perquè jo vull ser petit!!!”.

Després d’una estona abraçant-lo, en silenci i envoltats dels companys que, solidaris, escoltaven els plors en silenci, amb una empatia i enteniment únic, li vaig preguntar: “vols conèixer la paraula de l’emoció que sents?” Ell va afirmar amb el cap sense deixar-me anar. “Es tracta de la gelosia”, vaig dir-li. Es va fer un silenci. “Tu saps que aquesta emoció, com les altres que ja coneixes bé, venen i van, no es queden per sempre… Moltes vegades costa controlar-les, igual que el vent”.

Aleshores li vaig explicar que de vegades, quan neix un germanet, ve aquest sentiment. Que no és greu. Que molts nens i nenes el tenen.  Però que, a mida que passen els dies, va canviant. Aquesta conversa el va tranquil·litzar, però, com podeu imaginar, aquella mateixa tarda vaig demanar als pares una visita per a tractar el tema i treballar-ho conjuntament. Tota una sèrie de consells i accions es van posar en marxa, a casa i a l’escola.

• Potenciar molt el reforç positiu.
• Fer-lo partícip en tasques del nadó.
• Mantenir les rutines, a la mesura del possible.
• Trobar moments a soles amb el pare, amb la mare o amb tots dos sense el nadó.
• Quan vinguin familiars que tinguin en compte al germà gran i no només al petit.
• Fer-li veure les coses tan divertides que pot fer pel fet de ser el gran.
• Moltes mostres d’amor, carícies i petons.

Però, pares i mares, recordeu que no hi ha res millor que anticipar-se i preparar el terreny amb antelació! Si alguna mami està embarassada i teniu un fill que es convertirà aviat en el gran, comenceu a treballar aquest sentiment de “gelosia”, que de forma natural aflorarà. Ajudeu-los abans del naixement del nadó.

Hi ha contes que us poden ajudar molt. Els hi podeu anar llegint  a mesura que la panxa creix, verbalitzant el que passarà. I, sobretot, tingueu paciència, empatia i amor perquè és un procés que no és fàcil i que requereix temps, converses i molt, molt d’amor.

Aquí us en proposem alguns:

El nen/a ha de sentir la necessitat i l´interès per posar nom a les coses i als fets; ha de sentir la necessitat d´expressar les seves vivències personals, intencions, comunicar idees i sentiments, i ha de sentir la necessitat d´experimentar, explorar i ampliar coneixements a través del llenguatge.

Tenint en compte aquestes necessitats que portaran als nens i nenes a la construcció del seu propi pensament, pensem que les situacions quotidianes, la vida de la classe, i els diferents espais del col·legi, són el marc lingüístic que ens serveix per posar en marxa les converses, els hàbits de socialització, la identificació d´emocions, les explicacions sobre fets puntuals del món que els envolta, i l´adquisició de nous coneixements.

I aquí teniu un recull d´activitats del procés d´adquisició de la llengua oral que en aquests moments del curs estem treballant als diferents nivells:

A P3, estem treballant el conte de “La Caputxeta vermella”; practiquem la comprensió i l´expressió oral amb el diàleg, l´entonació i la vocalització,  ampliem el vocabulari, amb les cantarelles i les cançons, i els jocs lingüístics ens ajuden a passar-ho bé a través a llengua oral.

A P-4, continuem treballant les rimes amb els noms de la classe, cada cop en trobem més i aquesta activitat ens permet ampliar el vocabulari, treballar l´atenció auditiva i  experimentar amb els sons .  Trobem els cops de veu de les paraules per desenvolupar l´habilitat d´analitzar les síl·labes que contenen aquestes.

A P-5, identifiquem els sons vocàlics i consonàntics de les paraules . També estem treballant el conte del robot, dins el nostre projecte: Un viatge pel cos.  Amb la narració i comprensió del conte treballem les emocions, els valors, i ens hem posat a fer un petit teatre de titelles per explicar el conte cada grup cooperatiu de treball.

I podríem dir un munt d´activitats que fem en el nostre dia a dia, perquè la llengua oral està present en tots els moments de la nostra jornada escolar com a eina bàsica de la interacció social, dels aprenentatges, del desenvolupament emocional i de les activitats lúdiques.

per les flor que hi ha al mercat

i l´olor que hi ha en els aires.

……Joan Maragall.

Benvinguts a tots,  ja veieu que hem començat amb un bonic poema de Sant Jordi perquè la diada s´ho val.

I tots els nens i les nenes d’Educació Infantil ens hem afegit a celebrar aquesta festa tan bonica, perquè ens agrada identificar-nos en les tradicions que serveixen per conèixer i ampliar el nostre entorn social i cultural.

Les parets i els plafons de les classes i els passadissos s´han vestit de roses fetes per tots els nens i les nenes, i dels personatges de la llegenda Sant Jordi: la princesa, la rosa, el drac i el cavaller.

També a P-3, P-4 i P-5, s´han preparat boniques roses per regalar a la mare, i llibres i dracs per regalar al pare, i un punt de llibre per als amics.

A totes les classes hem escoltat la llegenda, i a través d´ella  hem treballat el llenguatge oral per fer narracions, escoltar, comprendre, i ampliar vocabulari. Hem expressat els sentiments provocats a través de les audicions i interpretacions musicals i plàstiques, les danses i el moviment, amb la interpretació del  text i la dramatització dels personatges.

Les llegendes són històries populars amb elements imaginaris i fantàstics que es transmeten oralment, i no podia faltar acompanyant aquest text la narració de la llegenda que diu així:

“En el poble de Montblanc hi havia un rei que tenia una filla molt bona. Un drac que treia foc pels queixals, va arribar al poble i es menjava a tots els nens i nenes que trobava. Un dia li va tocar a la princesa.

Quan el drac estava a punt de menjar-la, va aparèixer un cavaller fort i valent, era Sant Jordi, que tot traient la seva espasa li va clavar al drac que va caure a terra en el mateix moment.

De la sang del drac en va sortir un roser de roses vermelles. Sant Jordi en va agafar una i li va regalar a la princesa”

…i rondalla explicada, rondalla acabada. Visca Sant Jordi!

Jugant amb els amics s’inicia a la relació entre iguals: les normes, els torns, el compartir, el saber esperar, l’autocontrol; en definitiva, actituds que enforteixen a cada un dels infants i els ajuda l’autoconeixement. També els permet tenir l’espai per poder donar resposta a petits reptes, a superar-se, a identificar emocions i potenciar la convivència.

Hi ha molts tipus de jocs, tots potencien el desenvolupament de l’infant i és important poder oferir-los amb varietat. Tenim els jocs d’exploració i experimentació on el material és un element important. El joc simbòlic on el nen imita i reprodueix situacions reals de la vida i que tant potencien el llenguatge entre altres aspectes. Amb els  jocs tradicionals donem a  conèixer la pròpia cultura d’una forma divertida i distesa.