Per obtenir un bon desenvolupament cognitiu, és important tenir en compte el desenvolupament motor i el sensorial. Aquests participen directament en un bon desenvolupament cognitiu, atès que per poder adquirir coneixements primer és necessari rebre informació a través d’alguna via sensorial, mitjançant el moviment del cos. D’aquesta manera, l’aprenentatge s’entén com un procés de desenvolupament integral i global. 

En aquest aprenentatge, intervenen diferents aspectes: percepció, atenció i memòria, pensament i llenguatge.

Percepció

La percepció s’entén com a mitjà per rebre la informació a través dels sentits, i després processar-la a fi d’atribuir un significat.

Un dels sentits que intervenen en la percepció d’estímuls, és la vista. Aquest té un desenvolupament significatiu, ja que durant el primer any de vida, la visió dels nadons passa per molts canvis.

Dels 2 als 4 mesos, millora l’enfocament i el seguiment d’objectes en moviment. Durant els primers 2 mesos, els ulls dels nadons no funcionen molt bé junts, pot semblar que es desvien cap als costats. En la majoria dels casos, això, normalment, es corregirà per si sol.

Dels 5 als 8 mesos, els nadons poden reconèixer i recordar imatges. Al voltant dels 5 mesos d’edat, tenen la capacitat per a veure com de lluny és un objecte, això s’anomena percepció de profunditat. En aquest moment, ja veuen el món completament en 3 dimensions, fet que permet millorar la seva visió d’objectes tant pròxims com llunyans. I també tenen una bona visió dels colors, encara que no tan desenvolupada com la d’un adult. Tot aquest desenvolupament visual afavoreix l’inici del gateig al voltant dels 8 mesos d’edat, i això millora encara més la seva coordinació mà-ull.

Dels 9 als 12 mesos, ja són capaços d’agafar objectes i desplaçar-se amb ells. Aproximadament, als 9 mesos d’edat els nadons poden calcular la distància bastant bé, com per a agafar algun objecte entre el seu dit polze i el seu dit índex. Al voltant dels 10 mesos, comencen a posar-se dempeus per si sols, fet que amplia la seva perspectiva visual, i per tant la percepció de l’espai.

Com es pot observar, el desenvolupament de la vista va lligat a les fites del desenvolupament motor. És per aquest motiu, que a partir dels 12 mesos l’infant cerca diferents formes de moviment amb les quals observar l’entorn que l’envolta. Entre els 12 i els 18 mesos comencen a caminar, dels 19 als 24 s’inicien els salts i les carreres, i dels 25 als 36 mesos tenen molt d’interès per baixar pel tobogan, saltar a peu coix, i són capaços de pujar i baixar escales sense ajuda.

Atenció i la memòria

L’atenció és un procés cognitiu, que permet seleccionar la informació i processar només algunes dades de totes les estimulacions sensorials que es reben.

El desenvolupament de l’atenció comença des de nadons, on es caracteritza per ser involuntària.  Només s’activa amb imatges amb gran quantitat d’elements, sigui un estímul nou o familiar.

Els infants durant el primer any, no es poden concentrar en una activitat durant un llarg període de temps. En canvi, en períodes curts si, això és a causa de la facilitat de distracció que tenen davant de qualsevol estímul extern a allò que estan realitzant. Per exemple: si un infant està manipulant una pilota, i li cau a terra rodolant, si en el seu camp visual apareix un altre objecte, es dirigirà cap a ell, deixant de banda la pilota.

L’atenció dels infants de 0-3 anys, pren rellevància quan els objectes o els esdeveniments tenen un significat personal i immediat per a ells (etapa egocèntrica), ja que viuen l’ara i l’aquí en primera persona. A poc a poc, van adquirint nous rols observats en el seu entorn proper, incorporant perspectives alienes, atenent necessitats dels altres, desplaçant l’atenció del seu ésser al dels qui l’envolten.

Evolucionant d’una atenció involuntària a una voluntària i controlada, que li permet mantenir l’atenció en un objecte o activitat durant més temps.

Durant aquest desenvolupament de l’atenció, la memòria juga un paper clau, donat que la persistència de coneixements al llarg dels temps mitjançant l’emmagatzematge, la recuperació d’informació, evocació i reconeixement, intervenen en la capacitat de retenir informació durant més temps, i poder anticipar situacions. Aquesta anticipació, ajuda als més petits a poder mantenir l’atenció en moments concrets durant més temps.

Pensament

El pensament és la capacitat de resoldre un problema mitjançant el raonament.

Dels 0-12 mesos, el pensament es desenvolupa entorn del descobriment del propi cos, les seves característiques, i les seves habilitats, mitjançant els sentits i el moviment.

Els primers mesos descobreixen, la seva veu jugant amb les diferents entonacions, les mans i els peus creant moviments senzills i posant-se’ls a la boca. És una etapa on tot va a la boca, ja que tenen gran quantitat de receptors bocals.

Posteriorment, comencen a descobrir element de l’entorn proper. Per poder manipular objectes, són necessàries habilitats motrius de pinça gruixuda i fina, per aconseguir agafar objectes grans o objectes petits. Així com una coordinació mà, ull i boca.

Un cop descobertes les propietats individuals de cada objecte, s’inicia la combinació de dos elements, habitualment picant l’un amb l’altre.  Per a més endavant, realitzar combinacions amb diferents objectes.

Dels 12 als 24 mesos, el pensament es desenvolupa a través de l’estratègia d’assaig i error. Aquest aprenentatge, suposa provar i temptejar fins a descobrir una solució. La solució a vegades surt per atzar, i d’altres per provar moltes opcions durant un període de temps concret o en diversos dies.

Durant l’etapa 1-2 anys, els infants juguen reiteradament amb el mateix element o joc, per tal d’aprendre per repetició, acompanyat d’un assaig i error.  Els infants de 15 mesos juguen amb allò que tenen a l’abast i les seves habilitats motrius, fent proves. Exemple: un infant juga amb la pilota i es queda sota un moble, estirarà el braç i mirarà d’agafar la pilota amb la mà, i en veure que no hi arriba, provarà de fer-ho amb el peu, però, en veure que tampoc hi arriba, agafarà un objecte llarg i el passarà per sota del moble fins a treure la pilota.

En canvi, els nens i les nenes de més de 24 mesos, tenen la capacitat estratègica d’organitzar les dades.  Juga amb allò que té a l’abast, amb les habilitats del seu cos i la combinació d’objectes per resoldre situacions concretes. Primer pensar i després duu a terme. Exemple: un infant juga amb la pilota i es queda sota un moble, mirarà com desapareix la pilota, s’ajupirà per veure a quina distància està, i, després de pensar-ho un moment, agafarà un objecte que sigui prou llarg per recuperar-la.

L’evolució del pensament va lligat al raonament i la creativitat.

Llenguatge

El llenguatge és la facultat que l’ésser humà té de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant l’ús d’un codi o d’un sistema determinat de signes que el receptor pot interpretar.

Fins als 3 mesos, la comunicació de l’infant es produeix a través de la mirada, l’oïda, les expressions facials i la veu. L’infant busca contacte ocular, ofereix resposta a estímuls auditius (veus conegudes com la de la persona cuidadora). Localitza sons laterals i moviment del cap (estímul auditiu). S’inicia en els sons guturals com a resposta a la veu de l’adult: /a/, /o/, /u/, /gggaaaa/, /gggguuuu/. Fa ús del plor, el crit i el somriure com a formes de comunicació.  I la comunicació durant aquesta etapa necessita proximitat amb l’adult.

Dels 4 als 6 mesos, s’Inicien els sons vocàlics llargs, com una sensació sensorial plaent. També realitzen xiscles i sorolls amb la boca per atreure l’atenció de l’adult. Tendeix a imitar l’entonació de l’adult quan li parla, i gira el cap quan sent sons familiars.

Dels 7 als 9 mesos, comença a localitzar sons procedents de diferents direccions. Reconeix l’entonació quan les persones cuidadores estan contentes o s’enfaden. Compren el no quan se li parla (8-9 mesos). Juga amb la boca: inicia el balboteig /pa/, /ma/, /da/, /ta/, /b/. Juga a realitzar torns amb els cuidadors emetent sons. I se sent satisfet quan sent cançons infantils.

Dels 10 als 12 mesos, comencen a realitzar accions com dir adeu amb la mà i girar el cap quan se’l crida. Comprèn paraules com mamà, papà, nen… Escolta l’adult i respon amb vocalitzacions més precises, interpretant els missatges dels altres, més per la melodia que no pas pel contingut. Té intencionalitat comunicativa en els sons que emet (primeres paraules amb significat), iniciant-se en l’agrupació de síl·labes per dir paraules senzilles.

Dels 13 als 19 mesos hi ha un augment de la intenció comunicativa i incorpora el gest de negació. Imita accions quotidianes: cuidar una nina, pentinar-la, donar-li el menjar… Reconeix i assenyala parts del seu cos… A conseqüència d’aquest fet, descobreix el pipí, la caca… Incorpora el gust per embrutar-se; jugar amb aigua, sorra i plastilina; jugar a passar la pilota i esperar que se li torni…

Dels 19 als 24 mesos, té interès per experimentar i explorar els espais. Apareix el joc imitatiu: nines, fireta, animals, telèfon… Comencen a demanar ajuda, i a mostrar coses a l’adult que li agraden.

Dels 25 als 36 mesos, fa frases amb nom i verb com ara: “anem papa”. Comença a utilitzar el “no” de forma oral i no només amb el gest. Respon a preguntes com: Què fas? Què has menjat? Entona algunes cançons apreses i es mou al seu ritme. Articula correctament els sons: [b], [j], [k], [l], [m], [n], [p], [t]. És capaç de comunicar-se a través dels gestos i la mímica, a més de fer-ho amb llenguatge oral. Parla de si mateix en primera persona, utilitzant el “jo”, “em” i “me” en lloc del seu nom. Utilitza el llenguatge oral per explicar el que fa, el que vol, el que li passa…

Com es pot observar el desenvolupament cognitiu de l’infant va lligat al seu desenvolupament sensorial i motor, però també a les oportunitats que ofereix l’entorn ambiental i comunitari. Per un bon desenvolupament global i integral de l’infant, és necessari un entorn sensorial ric en varietat. Un espai ampli i segur on poder desenvolupar les habilitats motrius de manera lliure. I un adult de referència que intervingui com a exemple o mirall en el desenvolupament de l’infant, però que no interfereixi accelerant fites en el seu desenvolupament. Essent un referent comunicatiu, afectiu, respectuós, pacient i observador.

Un dels principals avantatges de la natació en els nens és el desenvolupament físic. Aquest esport fomenta la millora de la coordinació, la força muscular i la resistència cardiovascular. El moviment constant dels braços i les cames mentre neden contribueix al desenvolupament dels músculs i les articulacions, afavorint una base física saludable.

La natació també té un impacte positiu en el desenvolupament psicomotor dels nens. Aprendre a coordinar els moviments del cos a l’aigua requereix un esforç i una concentració especials, potenciant així les habilitats cognitives i la capacitat d’aprenentatge dels més petits. A més, la sensació de lleugeresa que ofereix l’aigua afavoreix el desenvolupament de la psicomotricitat fina i grossa.

Però més enllà dels beneficis físics, la natació també fomenta valors com la disciplina, la constància i el treball en equip. Els nens aprenen a seguir instruccions, a superar reptes i a compartir amb altres membres del grup, creant així una base social i emocional positiva.

Així doncs, la natació no només és una activitat esportiva, sinó una oportunitat per al creixement integral dels nens. Amb els seus avantatges físics, psicomotors i socials, la natació es presenta com una elecció molt encertada, també per a practicar en família!

Al Sagrat Cor Sarrià, apostem per l’esport i, com no pot ser d’una altra manera, per la natació. El Projecte “Tothom a l’aigua!” s’ha convertit en un crit alegre que se sent a les aules.

Donem la possibilitat de practicar aquesta disciplina com a activitat extraescolar, des dels tres anys, i com a activitat escolar curricular. En aquest últim cas, el Projecte s’ha iniciat amb col·laboració amb el Centre Municipal Claror, Can Caralleu, i amb els alumnes d’Infantil 5 i 1er de Primària. Amb la intenció d’anar ampliant-lo, a altres cursos.

L’educació plàstica i artística a educació infantil és molt important per a dur a terme les capacitats del nen en totes les seves dimensions, ja que és un mitjà per expressar els seus pensaments, sentiments i els seus interessos mitjançant una activitat creadora.

Les tècniques plàstiques, no només són un mitjà de desenvolupament cognitiu i sensorial dels infants, també són un mitjà d’expressió artística per si mateixos. No és el mateix fer un dibuix amb pintura o amb un color.

Per això els hi oferim una gran varietat de materials, els ajudem a descobrir les diferències entre treballar amb una tècnica o amb un altre, a treballar amb els dits o amb el pinzell, llapis o punxó i a treballar sobre una superfície o una altra.

Ho fem en diferents espais i moments de la jornada educativa. L’Atelier és un bon espai per a la investigació amb diferents tècniques plàstiques, textures i materials. I al taller d’Arts & Crafts proposem als alumnes de P3, P4 i P5 activitats motivadores i molt vistoses en les que desenvolupen diferents habilitats manuals com l’esquinçat de paper, els pessics, la destresa amb el punxó, els collages i d’altres elaboracions.

Aprofitem la curiositat innata dels nens i nenes oferint-los propostes variades per a poder fer visible la seva vessant més creativa. Son uns artistes!