Com una papallona que comença a volar, els infants necessiten temps, confiança i espai per descobrir el món i adonar-se de tot el que són capaços de fer. Cada petit repte, cada intent i cada nova experiència contribueixen a construir la seva seguretat i una imatge positiva d’ells mateixos. En aquest procés, el paper dels adults és fonamental: una presència que acompanya, dona seguretat i anima, però que també permet explorar, provar i aprendre.

És normal voler protegir, anticipar dificultats o evitar frustracions. Ho fem des de l’afecte i la voluntat de cuidar. Tot i això, quan intervenim massa o resolem constantment allò que podrien intentar per si mateixos, sense voler podem frenar el desenvolupament de la seva autonomia, iniciativa i confiança. A vegades, ajudar massa vol dir fer per ells allò que encara estan aprenent a fer. Permetre’ls experimentar, equivocar-se i tornar-ho a intentar dins d’un entorn segur i respectuós és una manera molt poderosa d’acompanyar-los en el seu creixement.

Quan deixem que es cordi la jaqueta, encara que trigui més, que intenti menjar sol o que pugi les escales amb el nostre suport, els diem un missatge molt important: “Confio en tu”.

Per què és tan important fomentar l’autonomia?

Quan tenen espais per fer coses per ells mateixos, construeixen bases que els acompanyaran al llarg de la vida. Desenvolupen:

• Confiança i seguretat en les seves capacitats
• Capacitat de prendre petites decisions
• Habilitat per afrontar petits obstacles
• Sentit de la responsabilitat
• Motivació, curiositat i ganes d’aprendre

Gràcies a aquestes habilitats, poden créixer amb una actitud oberta, tranquil·la i positiva davant dels reptes quotidians.

Com podem acompanyar sense sobreprotegir?

Acompanyar sense sobreprotegir vol dir trobar un equilibri entre estar presents i deixar espai. Algunes pautes que poden ajudar són:

• Respectar els ritmes i els processos personals, sense pressa ni comparacions.
  
• Acceptar els errors com una part natural de l’aprenentatge.
  
• Oferir oportunitats per triar i prendre petites decisions.
  
• Donar suport quan és necessari, sense avançar-nos constantment.
  
• Escoltar i validar el que senten, ajudant-los a posar paraules a les emocions.
  

Aquest tipus d’acompanyament afavoreix infants més segurs, confiats i capaços d’afrontar noves situacions.

Els infants creixen i es desenvolupen quan tenen adults al seu costat que els observen, confien en ells i els acompanyen. Amb aquest suport,guanyen confiançaper explorar, provar coses noves i construir la seva autonomia pas a pas.

Educar no vol dir eliminar tots els obstacles, sinó ajudar-los a aprendre a superar-los. Permetre’ls experimentar, equivocar-se i tornar-ho a intentar és una de les maneres més efectives de reforçar el seu creixement.

Així, a poc a poc, despleguen les seves ales i descobreixen tot el que són capaços de fer.

Els vostres fills i filles s’han endinsat en una nova etapa que implica fer-se grans: nous espais per explorar, nous amics amb qui compartir jocs i aventures, i noves mestres que els acompanyaran en aquest camí d’aprenentatge i creixement. És un procés il·lusionant que obre les portes a experiències úniques i plenes de significat.

Sabem que els primers dies d’adaptació poden venir acompanyats de llàgrimes i emocions trobades. És normal i forma part del procés d’aprendre a separar-se, a confiar en les mestres i a guanyar autonomia. Entre rialles, jocs i descobriments, els infants van construint la seguretat necessària per gaudir del dia a dia.

Aquest curs tot just comença i encara els esperen moltes vivències per compartir, moments de creixement i experiències que marcaran aquesta etapa tan significativa.

Com ens va dir l’altre dia el N.M. amb els ulls plens d’il·lusió: “estic feliç a l’escola de grans i el que més m’agrada és que cada dia m’esperen coses boniques que encara no conec”.

La frustració en els nens, es produeix quan els seus desitjos o necessitats no són satisfets immediatament. Aquesta emoció pot sorgir per diverses raons: no aconseguir un joc que volen, no poder expressar el que volen amb paraules, o quan es troben amb obstacles que no poden superar per si sols. Encara que la frustració pot ser incòmoda, és una part important de l’aprenentatge emocional i, si se’ls ensenya a gestionar-la de manera adequada, pot ser una oportunitat per al seu creixement personal.

Com la resiliència pot ajudar els nens a gestionar la frustració?

La resiliència és la capacitat de superar dificultats i sortir-ne més forts. És una habilitat que es pot aprendre des de ben petits, i és fonamental per al desenvolupament emocional dels nens. Quan un infant és resilient, és capaç de tolerar la frustració, mantenir la calma davant de les dificultats i buscar solucions als problemes que se li presenten.

Per tal de potenciar la resiliència en els més petits, és important que els adults adoptin un enfocament positiu i reconeguin que els errors i les dificultats són oportunitats d’aprenentatge. Algunes estratègies per ajudar els nens a desenvolupar la seva resiliència i gestionar millor la frustració són:

1. Modelar una actitud resilient davant la frustració

Els nens aprenen molt per imitació. Quan els pares o mestres mostren una actitud calmada i constructiva davant la frustració, els nens aprenen a fer el mateix. Si un nen et veu com afrontes una situació difícil, pot sentir-se motivat a imitar la teva resposta. Per exemple, si una situació no surt com esperaves, pots dir: “Aquesta situació és difícil, però intentaré solucionar-ho de manera diferent.” Això mostra al nen que els errors són part del procés d’aprenentatge i que sempre es poden trobar solucions.

2. Reforçar l’esforç, no només el resultat

És important ensenyar als nens que l’esforç i la perseverança són més importants que el resultat immediat. Si només es valora el que aconsegueixen de manera instantània, poden sentir-se frustrats quan no obtenen el que volen. En lloc de dir “Quina bona feina!”, és millor dir “M’ha agradat veure com t’has esforçat per aconseguir-ho!”

3. Permetre que els nens experimentin la frustració de manera segura

És natural que els nens sentin frustració quan no poden aconseguir el que volen. Això no vol dir que calgui evitar que s’enfrontin a situacions difícils, sinó que els adults hem de proporcionar-los un entorn segur i comprensiu on puguin viure aquestes emocions. L’important és que el nen senti que té suport per afrontar-les i que aquestes situacions formen part del seu aprenentatge. Un bon recurs per treballar-ho és a través dels contes.

4. Crear una rutina estable

Els nens petits se senten més segurs quan tenen una rutina diària estable. Quan els nens saben què es trobaran al llarg del dia, es redueixen les seves ansietats i, per tant, la frustració. Una rutina ben estructurada els ajuda a saber què esperar i a sentir-se més segurs en el seu entorn.

5. Utilitzar la validació emocional

Quan un nen es sent frustrat, és important que els adults validin els seus sentiments. Això vol dir reconèixer la seva emoció sense jutjar-la, dient coses com “Entenc que et sentis frustrat perquè no has aconseguit el que volies. A vegades això passa, però estic aquí per ajudar-te.” Validar les emocions del nen els ajuda a sentir-se compresos i a no sentir-se avergonyits per les seves reaccions emocionals.

6. Fomentar l’autocontrol emocional

A mesura que els nens creixen, cal ensenyar-los tècniques per calmar-se quan senten frustració. Una tècnica senzilla per a nens petits és la respiració profunda. Podeu ensenyar-los a inspirar i expirar lentament quan es sentin sobrepassats per les emocions.

En definitiva, la frustració forma part del procés de creixement emocional dels nens i, els adults, hem de veure-la com una oportunitat per ensenyar als nens a desenvolupar la resiliència, una habilitat fonamental per al seu benestar emocional i per afrontar les dificultats de la vida.

A la Llar d’Infants, treballem les rutines de manera progressiva, incrementant-les a mesura que l’alumne es va fent més gran. La nostra finalitat és aconseguir que els alumnes cada dia siguin més autònoms en les seves accions i més segurs en les seves decisions, aconseguint d’aquesta manera una major autoestima.

Per poder facilitar el correcte desenvolupament d’aquestes rutines, als tres cursos del primer cicle d’Educació Infantil, duem a terme el projecte “Música i Acció”, en el qual introduïm diferents cançons per a indicar que comença una de les rutines estipulades.

Amb cançons com “A guardar” de Carla Alegro, ensenyem als alumnes a ser organitzats, amb “Cucú cantaba la rana” de Toy Cantant, ajudem els alumnes a donar importància a l’escolta, la paciència i l’autocontrol anant a una zona determinada de l’aula per a parar atenció al professorat.

Quan escoltem “Make a circle” de Super Simple Songs, els alumnes es relacionen a nivell interpersonal, busquen acords i resolen conflictes entre ells per a fer un cercle a nivell grupal i amb “El silenci no sona” de Damaris Gilabert, convidem els nens a tornar a la calma, a escoltar-se a si mateixos i a analitzar el context que els envolta.

A més, a Infantil 2, les cançons també s’utilitzen per a introduir sessions concretes i indicar quins valors o comportaments s’esperen d’ells. Amb la cançó “Alejo el Cangrejo” de Edukao, introduïm les sessions de psicomotricitat fina, amb “The five senses” de The Kiboomers, informem als infants que es durà a terme una activitat d’experimentació que requereix molta atenció i necessiten agafar les seves bates per fer-la i, amb la cançó “Que vivan los cuentos” de Pablo Sultani, els alumnes corren cap als seus respectius llocs per a poder escoltar un nou conte.

Us convidem famílies a establir i mantenir noves rutines i utilitzar aquestes cançons a casa per a poder aconseguir un bon desenvolupament integral dels vostres fills i filles, proporcionant seguretat i estabilitat en ells.