1. Anticiparse a la situación

Antes de salir de casa, es importante tener en cuenta aspectos básicos como el sueño, el hambre o el cansancio. Explicar con antelación a dónde vamos, qué vamos a hacer y qué esperamos de su comportamiento ayuda a reducir la incertidumbre y favorece una mayor seguridad en el niño o la niña.

2. Validar las emociones y mantener la calma

Cuando aparece la rabieta, es importante reconocer lo que sienten. Expresiones como “veo que estás enfadado” o “entiendo que esto te molesta” les ayudan a sentirse comprendidos. Validar no significa ceder, sino acompañar emocionalmente. Mantener un tono de voz tranquilo, respirar profundamente y evitar reaccionar con enfado contribuye a que la situación no se intensifique y ayudará a que poco a poco pueda ir calmándose.

3. Ofrecer alternativas

Dar pequeñas opciones permite que el niño sienta cierto control: “¿prefieres venir andando o en brazos?” Este tipo de elecciones sencillas puede disminuir la frustración y favorecer la cooperación.

4. Buscar un espacio tranquilo

Si la rabieta es muy intensa, puede ser buena idea ir a un lugar más calmado durante unos minutos. No se trata de aislar como castigo, sino de ofrecer un entorno con menos estímulos donde el niño pueda relajarse y regularse con nuestra ayuda.

5. Utilizar el contacto físico y reducir el lenguaje

Un abrazo, coger la mano o simplemente estar cerca puede ser muy regulador. Es importante respetar si en ese momento no quiere contacto, pero ofrecerlo siempre como opción. En plena rabieta, el cerebro del niño está desbordado y no puede procesar demasiada información. Usar frases cortas, claras y un tono calmado suele ser mucho más eficaz que dar largas explicaciones.

En conclusión, es importante recordar que las rabietas forman parte del proceso madurativo y no deben interpretarse como un mal comportamiento, sino como una oportunidad educativa. Como adultos, nuestro papel es acompañar, poner límites claros y ofrecer herramientas que ayuden a los niños y niñas a aprender a gestionar lo que sienten. Mantener una actitud serena, coherente y respetuosa no solo favorece la resolución de la situación en el momento, sino que también contribuye a un aprendizaje emocional a largo plazo.

First year of life (0–12 months)

During the first year, babies communicate mainly through their bodies and emotions. Crying is their first “language,” and little by little, other communicative resources appear:

• Smiles, eye contact, and body movements.

• Babbling and vocal play.

• Responses to familiar sounds and to the voices of their primary caregivers.

• Recognition of their own name.

• Understanding of simple words such as “no,” “mom,” or “come.”

At this stage, it is essential to talk to them frequently, even if they do not yet understand everything. When adults respond to their sounds, look at them, and speak to them with affection, we teach them that communication is valuable and enjoyable.

Second year of life (12–24 months)

Between the first and second year, many children begin to say their first meaningful words. These words are usually related to close people, everyday objects, or basic needs.

Some important aspects of this stage include:

• Receptive language is more developed than expressive language: children understand more than they can say.

• They use gestures (pointing, showing) to communicate.

• They begin to use words to ask for things, protest, or share experiences.

• Each child has their own pace: some speak earlier and others later.

It is important not to compare children and to trust each individual developmental process, always offering a clear and rich language model.

Third year of life (24–36 months)

From the age of two, language usually progresses very quickly. This is the stage when simple sentences appear and vocabulary grows significantly.

During this period, children:

• Combine two or more words.

• Ask questions and express desires.

• Begin to narrate short experiences.

• Use language to relate to others and to regulate their emotions.

Language becomes an essential tool for play, social interaction, and learning.

What’s our role as school and families? What are our challenges? What can we do as a community to boost our children’s development?

Language development is closely related to the quality of interactions. Both the family and the school are privileged spaces for offering meaningful communicative experiences.

It is important to:

• Speak slowly and use clear sentences.

• Listen attentively and respect turn-taking.

• Name what happens in everyday life.

• Put emotions into words.

• Rephrase correctly without negative correction.

Emotional bonding and a sense of security are the foundations that allow language to flourish.

Language is not taught; it is built through relationships. Supporting language development between the ages of 0 and 3 means offering time, listening, words, and affection. When families and schools work together, children grow in a safe environment where communication is both a pleasure and a necessity.

Finding balance does not mean eliminating screens completely. It means learning how to live with them in a healthy way, so that family life still has space for calm, connection, and shared time.

One of the most effective ways to reduce stress around screen use is to create predictable routines. Children feel safer when they know what comes next. When expectations are clear, it becomes easier for everyone to cooperate.

Many families find it helpful to protect certain moments of the day as screen-free. Meals, mornings, and the last part of the evening are often the moments where connection matters most. These are the times when children naturally talk about their day, share worries, or ask questions that might not appear in a busy moment. Keeping these spaces free from screens can make family life feel more present.

At the same time, children need alternatives that feel enjoyable, such as activities that bring movement, creativity, and interaction. Reading together, playing board games, drawing, cooking, building with blocks, doing puzzles or simply going outside for a walk can become simple but meaningful routines. These activities do not need to be long or perfectly planned. What matters is that children feel engaged and connected.

It is also important to remember that adults set the emotional tone at home. Children learn from what they see. When parents put their phones away during meals, conversations, or playtime, they send a strong message: family time matters. This does not require perfection. Even small changes, repeated consistently, can have a big impact.

Of course, there will be days when routines do not work as planned. Busy schedules, tiredness, or unexpected events can make screens feel like the easiest solution. That is normal. The goal is not strict control, but a healthy rhythm that supports well-being. A harmonious home is not a home without screens; it is a home where screens do not replace real connection.

Com una papallona que comença a volar, els infants necessiten temps, confiança i espai per descobrir el món i adonar-se de tot el que són capaços de fer. Cada petit repte, cada intent i cada nova experiència contribueixen a construir la seva seguretat i una imatge positiva d’ells mateixos. En aquest procés, el paper dels adults és fonamental: una presència que acompanya, dona seguretat i anima, però que també permet explorar, provar i aprendre.

És normal voler protegir, anticipar dificultats o evitar frustracions. Ho fem des de l’afecte i la voluntat de cuidar. Tot i això, quan intervenim massa o resolem constantment allò que podrien intentar per si mateixos, sense voler podem frenar el desenvolupament de la seva autonomia, iniciativa i confiança. A vegades, ajudar massa vol dir fer per ells allò que encara estan aprenent a fer. Permetre’ls experimentar, equivocar-se i tornar-ho a intentar dins d’un entorn segur i respectuós és una manera molt poderosa d’acompanyar-los en el seu creixement.

Quan deixem que es cordi la jaqueta, encara que trigui més, que intenti menjar sol o que pugi les escales amb el nostre suport, els diem un missatge molt important: “Confio en tu”.

Per què és tan important fomentar l’autonomia?

Quan tenen espais per fer coses per ells mateixos, construeixen bases que els acompanyaran al llarg de la vida. Desenvolupen:

• Confiança i seguretat en les seves capacitats
• Capacitat de prendre petites decisions
• Habilitat per afrontar petits obstacles
• Sentit de la responsabilitat
• Motivació, curiositat i ganes d’aprendre

Gràcies a aquestes habilitats, poden créixer amb una actitud oberta, tranquil·la i positiva davant dels reptes quotidians.

Com podem acompanyar sense sobreprotegir?

Acompanyar sense sobreprotegir vol dir trobar un equilibri entre estar presents i deixar espai. Algunes pautes que poden ajudar són:

• Respectar els ritmes i els processos personals, sense pressa ni comparacions.
  
• Acceptar els errors com una part natural de l’aprenentatge.
  
• Oferir oportunitats per triar i prendre petites decisions.
  
• Donar suport quan és necessari, sense avançar-nos constantment.
  
• Escoltar i validar el que senten, ajudant-los a posar paraules a les emocions.
  

Aquest tipus d’acompanyament afavoreix infants més segurs, confiats i capaços d’afrontar noves situacions.

Els infants creixen i es desenvolupen quan tenen adults al seu costat que els observen, confien en ells i els acompanyen. Amb aquest suport,guanyen confiançaper explorar, provar coses noves i construir la seva autonomia pas a pas.

Educar no vol dir eliminar tots els obstacles, sinó ajudar-los a aprendre a superar-los. Permetre’ls experimentar, equivocar-se i tornar-ho a intentar és una de les maneres més efectives de reforçar el seu creixement.

Així, a poc a poc, despleguen les seves ales i descobreixen tot el que són capaços de fer.

Durante los primeros años de vida, los niños están aprendiendo a conocer su cuerpo, a identificar el hambre y la saciedad, a descubrir nuevos alimentos, cómo se come y cómo se sienten mientras lo hacen. Su apetito cambia, su curiosidad también, y cada vez quieren ser más autónomos. Todo esto conlleva que, a veces, se presenten algunas dificultades a la hora de comer y que no sea un momento tan tranquilo como nos imaginábamos, pero esto forma parte de su desarrollo.

Cuando un niño rechaza un alimento, puede ser por diferentes causas: puede ser la expresión de una preferencia, una emoción o simplemente que necesita otro ritmo. Puede ocurrir que un día coma muy bien y otro día coma poco. La alimentación no es un camino recto, sino un proceso de idas y vueltas lleno de aprendizajes.

En este proceso ayuda mucho mantener rutinas: comer a horarios similares, en el mismo lugar y sin prisas les dará seguridad.

Comer todos juntos, compartiendo los mismos alimentos, disfrutándolos y explorando diferentes sabores, hará que el niño sienta curiosidad y quiera hacer lo mismo.

Cada niño necesita su tiempo para aceptar alimentos nuevos. Necesitan verlos, tocarlos, olerlos, explorarlos y, después, animarse a probarlos. Un alimento que es rechazado hoy no quiere decir que siempre sea así; la repetición en el ofrecimiento, sin presión, es clave. Es importante que llegue el momento en que lo pruebe para saber si le gusta o no.

También el hecho de involucrarlos en la compra, ayudar a poner la mesa, participar en la preparación o elegir entre dos opciones fortalece el vínculo con el momento de la comida y aumenta el interés y la disposición a probar.

Cada niño tiene su ritmo: habrá días fáciles y otros más complicados. No hay una receta mágica ni una comida perfecta, pero acompañarlos en todo este proceso con paciencia, respeto y coherencia ayudará a construir una relación sana y positiva con la comida que durará toda la vida.

Per conèixer encara millor tots els beneficis d’aquesta activitat, hem parlat amb la Gemma Xufre, responsable de les activitats aquàtiques de Can Caralleu, on cada setmana els nostres nens i nenes viuen moments d’aprenentatge i diversió dins l’aigua. A continuació, compartim amb vosaltres l’entrevista que ens ajuda a entendre per què la natació és tan rica i estimulant en aquestes primeres etapes.

• Per què és tan important iniciar els infants en la natació des de ben petits?

Iniciar els infants en la natació des de ben petits és fonamental perquè afavoreix el seu desenvolupament físic i la coordinació motriu. A més, els ajuda a adquirir seguretat dins l’aigua i a prevenir possibles accidents. També fomenta la confiança, l’autoestima i el gaudi de l’activitat física des de la infància.
Són experiències que, amb el temps, contribueixen a crear una relació positiva i natural amb el medi aquàtic.

• Quins beneficis físics i motors aporta la natació en les primeres etapes del desenvolupament?

La natació millora la coordinació, l’equilibri i la força muscular. El medi aquàtic permet que els infants treballin tot el seu cos d’una manera global i respectuosa amb el seu ritme. També afavoreix la flexibilitat, el desenvolupament psicomotor i reforça el sistema cardiovascular i respiratori.
És una activitat molt completa que acompanya el creixement de manera harmònica.

• Com contribueix l’activitat aquàtica al desenvolupament emocional i a la confiança dels infants?

L’aigua és un entorn molt especial: és relaxant, acollidor i ple de possibilitats. L’activitat aquàtica fomenta la seguretat i l’autoestima perquè els infants superen reptes en un espai nou i estimulant.
El joc, el moviment i el contacte amb l’aigua afavoreixen el benestar emocional, i alhora es reforça el vincle amb l’adult i amb els companys. És un espai on es connecta, es confia i es creix.

• Quines competències o habilitats treballen els nens i nenes durant les sessions de natació al vostre club?

En les sessions, els infants aprenen a desplaçar-se, flotar i respirar correctament dins l’aigua. Però no només això: també es treballen habilitats socials com la cooperació, l’espera, el respecte per les normes, l’autonomia i la capacitat d’adaptació.
Les activitats tenen un caràcter totalment lúdic, són variades i utilitzen material divers. El Joc és el recurs metodològic central, perquè és jugant com millor aprenen.

• Com treballeu la seguretat a l’aigua i quins aprenentatges bàsics adquireixen els infants en aquest sentit?

A les sessions s’ensenya a entrar i sortir de l’aigua amb seguretat, a mantenir-se a la superfície i a reaccionar davant situacions imprevistes. També aprenen normes bàsiques de prevenció i autocura dins l’entorn aquàtic.
Tot plegat redueix el risc d’accidents i els ajuda a moure’s amb tranquil·litat i confiança.

• Quin consell donaríeu a les famílies que dubten si apuntar o no els seus fills i filles a natació en edats tan primerenques?

Apuntar els infants a natació des de petits aporta beneficis físics, emocionals i de seguretat. És una inversió en salut i benestar per al futur. La recomanació és fer-ho sense pressa, sense pressió i respectant sempre el ritme de cada nen o nena, perquè l’experiència ha de ser positiva i motivadora.

Des de l’escola veiem com cada setmana els infants tornen de la natació contents, relaxats i orgullosos dels seus progressos (també, amb molta gana!). És una activitat que els ajuda a créixer en autonomia i seguretat, i que els ofereix un espai per gaudir mentre descobreixen les seves pròpies capacitats. És un privilegi poder compartir aquest camí amb vosaltres, famílies.

A continuación, queremos compartir cómo es el crecimiento en las diferentes etapas de los 0 a los 3 años, qué podemos esperar y cómo acompañar a los pequeños en este camino con confianza, afecto y tranquilidad.

Etapa de 0 a 12 meses: descubriendo el mundo a través de los sentidos

Durante el primer año, los bebés exploran principalmente a través de la vista, el tacto, el oído y el movimiento. Reconocen voces, siguen objetos con la mirada, exploran texturas y empiezan a girarse, sentarse, gatear y ponerse de pie. También aparecen las primeras vocalizaciones y balbuceos.

Buscan el contacto, necesitan brazos, rutinas y un entorno que les aporte seguridad emocional.

¿Cómo podemos acompañarlos?

Hablarles con claridad y narrar acciones cotidianas. También cantarles: así aprenden diferentes sonidos, entonaciones y emociones.

Proporcionarles un lugar seguro para explorar, ofreciéndoles objetos de distintos colores y texturas, y favoreciendo el movimiento espontáneo.

Responder a sus señales, fortalecer el vínculo y crear rutinas que les den seguridad y confianza.

Etapa de 1 a 2 años: pequeños grandes exploradores

A partir del año comienza la etapa de mayor movimiento: caminar, subir, bajar, abrir, cerrar… Su curiosidad es infinita. También se desarrolla el lenguaje: aparecen las primeras palabras y avanzan notablemente la comprensión y la intención comunicativa.

Empiezan a querer hacer cosas “solitos” y buscan mayor autonomía.

Podemos acompañarlos ofreciendo espacios donde puedan moverse libremente y proponiendo actividades sencillas que fomenten su independencia: guardar juguetes, elegir entre dos opciones o colaborar en pequeñas tareas.

Es muy importante reforzar el lenguaje nombrando objetos, acciones y emociones, y validar sus frustraciones, porque forman parte natural del aprendizaje.

Etapa de 2 a 3 años: identidad, imaginación y palabras

Entre los 2 y los 3 años se producen grandes avances cognitivos y sociales. Las frases son más completas, hacen preguntas y se expresan con más claridad. También desean ser más autónomos, reafirmar su identidad y hacer las cosas solos, lo que a veces se traduce en rabietas o comportamientos desafiantes.

El juego simbólico se convierte en su actividad estrella: cocinar, cuidar muñecos, conducir coches imaginarios… Además, comienzan a interesarse por sus iguales y a compartir juegos.

Podemos acompañarlos ofreciendo materiales no estructurados, disfraces y muñecos que fomenten el juego simbólico. Conversar con ellos, describir situaciones y responder a sus preguntas ayuda a ampliar su vocabulario.

También es positivo proponer pequeñas responsabilidades para fortalecer su autonomía, reconocer sus logros y acompañar las rabietas con calma y límites claros.

Recordemos, el desarrollo no es una carrera, es un viaje lleno de descubrimientos. Desde Infantil 0-3 trabajamos junto con las familias, respetando que cada niño y cada niña es diferente y avanza a su manera y ritmo.

Si tienes dudas, observa, acompaña y consulta cuando lo necesites.

En primer lugar, la espontaneidad contribuye al desarrollo socioemocional y cognitivo. A nivel emocional, favorece una mayor autoestima porque los niños sienten que sus iniciativas son valoradas. También les permite expresar libremente cómo se sienten y aprender a regular sus emociones. En cuanto al desarrollo cognitivo, potencia el pensamiento creativo y despierta una curiosidad natural por el entorno. De esta manera, los niños aprenden de forma significativa.

La espontaneidad permite además que los más pequeños tomen decisiones basadas en sus propios intereses, favoreciendo la autorregulación y el pensamiento crítico.

En segundo lugar, cabe destacar su importancia en el ámbito social. Gracias a ella surge el juego libre, tan esencial en esta etapa. A través del juego libre, los niños experimentan, se relacionan con sus iguales y desarrollan la expresión simbólica mediante acciones propias de la vida cotidiana, lo que les aporta seguridad y bienestar. Además, este tipo de juego mejora la flexibilidad mental.

En conclusión, la espontaneidad contribuye al bienestar general en la infancia, ya que los niños disfrutan de cada paso del aprendizaje cuando ellos son los protagonistas y aprenden de forma significativa. Asimismo, reduce el estrés infantil y aumenta la alegría y el entusiasmo por descubrir el mundo que les rodea.

A continuación, proponemos algunas ideas para favorecer el desarrollo de la espontaneidad en los más pequeños:

Preparar un pequeño espacio en casa con ropa, complementos y objetos de la vida cotidiana para que inventen historias y creen diferentes realidades.

Durante la rutina de noche, y al leer un cuento, inventar juntos un final alternativo. Esto les permite dar rienda suelta a la imaginación y potenciar su espontaneidad.

Ofrecer un espacio de construcciones libres con piezas de madera, bloques grandes y pequeños, piezas sueltas o materiales reciclados. Esta propuesta favorece la experimentación espacial, la iniciativa y el deseo de crear y explorar.

L’Advent simbolitza camí, voluntat, llum, fe, esperança, família i unió, entre altres coses. I amb “l’Encesa de llums” volem simbolitzar, precisament, això: comunitat, família-escola, celebrant! En aquest cas, tenint en compte als més petits de la casa del Sagrat Cor Sarrià: Educació Infantil 0-6.

És un moment per conviure, per parlar mentre berenem una xocolata calenta amb coca, per compartir tallers nadalencs amb els fills i filles, per ballar nadales al ritme de la música, per iniciar noves relacions, per veure l’enllumenat de la façana del nostre col·legi. Una oportunitat per a parlar amb l’equip docent, amb els familiars dels nous amics i amigues dels nostres infants, per a conèixer alguns espais escolars d’una altra manera… Tot envoltat d’un ambient festiu, relaxat i familiar.

Per a l’infant, vincular la mateixa família amb l’espai on passa la majoria d’hores del dia, relacionant, a més, aquest fet amb l’alegria i la celebració, l’omple de confiança, motivació i sentit. Veure com els pares parlen amb les seves mestres i companys l’ajuda a interpretar el col·legi com quelcom familiar i segur. Aquest benestar que sent li proporciona un sentiment de pertinença al grup que, sens dubte, l’ajudarà en el seu aprenentatge, no només acadèmic sinó també social, emocional i vital.

Aprofitem, doncs, aquestes dates tan especials i significatives per a cultivar, junts, la felicitat i la màgia dels més petits! Omplim-los de bons records!

Bon Nadal!

Quan vivim aquestes festes amb consciència, els nens i les nenes aprenen que rebre és bonic, però que donar també ho és, i família i escola podem transmetre aquest valor amb petits gestos que encaixen de manera natural dins la fantasia que viuen.

Abans de les festes, podem aprofitar per explicar-los que cada regal és especial pel que representa, no pas per la mida o quantitat. També els podem implicar en la preparació de detalls senzills, com triar un petit obsequi per algú, embolicar-lo junts o elaborar una postal. Quan participen en aquest procés, descobreixen que darrere de cada regal hi ha una dedicació i que ells mateixos poden aportar alegria als altres.

En aquesta mateixa línia, és bonic mostrar-los que també es pot donar sense comprar, com per exemple: fent galetes, dibuixos o missatges per a algú especial. Són accions simples, però els fan sentir útils i capaços.

Un altre gest important i bonic és incorporar l’agraïment sense trencar la màgia. Després d’obrir els regals, els podem animar a donar les gràcies “als Reis, al Pare Noel o al Tió” amb un dibuix o una nota. És una manera tendra de cultivar l’agraïment mentre mantenen viva la il·lusió.

Quan arriba el moment de calma, podem convertir el temps compartit en un regal més, oferint una estona de joc, llegint un conte o fent alguna activitat tranquil·la en família. Si ho presentem com un moment més de màgia nadalenca, ho reben amb entusiasme i ho gaudeixen profundament.

Amb aquests petits gestos, els infants descobreixen que el valor dels regals va molt més enllà que el regal en si mateix i que el Nadal és ple d’afecte, calma i moments que perduren.

Quan mirem enrere, sovint no recordem quin regal vam obrir aquell any, però sí amb qui érem, què vam sentir mentre vivíem la màgia.

Educar-los en aquest valor és oferir-los un regal que dura molt més que qualsevol joguina: aprendre a estimar, a agrair i a viure el Nadal amb el cor obert.